Parlament d’Ignasi Mora, en la celebració del 9 d’Octubre a Gandia (8 d’octubre de 2015).
Entenc que si per unanimitat l’Ajuntament de Gandia m’ha encomanat llegir un fragment de la Crònica o Llibre dels Fets de Jaume I en la celebració de la festa del 9 d’Octubre, saben els seus membres que sóc un de tants escriptors valencians que reivindiquem el nostre paper i lloc en la societat. I no caldria dir que els llibres i per tant els escriptors són pilar essencial d’aquest acte, ja que un llibre, el dels Fets, relata l’entrada victoriosa a la ciutat de València del rei conquistador i les seues tropes, el 9 d’octubre de 1238, data simbòlica de la fundació de l’antic regne de València. I el mateix llibre dels Fets també narra la resta de la conquista valenciana per Jaume I. I per descomptat conta l’arribada i rendició del Castell de Bairén. D’aquesta part de la conquista llegiré un brevíssim fragment abreujat i seguint la versió del llibre I entràrem a la Vall de Bairén [CEIC Alfons el Vell, 2008. Introducció a cura de Vicent Olaso Cendra].
I quan arribàrem davant del castell devia ser hora nona. I férem dur per mar pa, vi i carn salada, ja que de carn fresca no en podíem tenir aleshores.
I nós diguérem a don Pelegrí:
–Acosteu-vos al castell i digueu a l’alcaid que nós ens trobem ací amb el nostre penó; i que vinga i parlarem amb ell.
Així que don Pelegrí s’acostà al castell i digué a l’alcaid el que nós li havíem dit; i ell li respongué que era vespre, i que ens pregava que li donéssim de temps fins al matí, i que després vindria a nós. I nós veiérem que d’altra manera no podia ser, i hi accedírem.
I al matí vingué a nós, i nós li diguérem:
–Bé sabeu vós el tracte que teniu amb nós. Per la qual cosa us preguem i us manem que ens lliureu el castell, i nós complirem el que hem promès, a vós i als vostres parents.
I ell digué:
–Jo enviaré a buscar els vells de la vila i de les alqueries, i anirem davant vós; i feu-nos els documents que us demanarem i després d’açò us lliurarem el castell. I, quan el tingueu, tindreu tota aquesta vall, que cap castell, ni el de Vilallonga, ni el de Borró, ni Vilella, ni Palma, que son castells de roca, grans i forts, no gosarà oposar-se ni rebel·lar-se contra vós.
I a l’hora de vespres ell vingué amb uns vint sarraïns, i féu els seus documents amb nós, segons les demandes que ells ens feien; i els les concedírem, perquè eren raonables. I, quan foren fetes les cartes, els les férem donar, i convinguérem amb ells que al matí ens lliuressin el castell. I ens alçàrem de bon matí i oírem missa, i ens acostàrem prop de la vila i del castell; i ell vingué allà, davant nós, amb el seu fill i els seus parents; i férem pujar el nostre penó, amb homes armats, al castell. I així ens el lliuraren, en pau i a satisfacció.
Finalment, crec que una celebració com la de hui cal aprofitar-la per a reflexionar sobre la superfície i el fons de ser valencians. No direm que el folklore o superfície de la nostra condició de valencians no tinga la seua importància. Però en té poca al costat de la llengua pròpia o fons. Segons els que saben d’aquestes coses, una llengua és el patrimoni cultural immaterial més valuós d’un poble.
Per tant, sense crits, sense discussions, sinó amb el sentiment d’unió i entesa que ens proporciona pertànyer a una mateixa terra i a una mateixa llengua, parlem, llegim, escrivim en valencià: és la manera més digna, valenta i honrada de celebrar cada 9 d’Octubre i cada dia de l’any.
