- L’autora lleidatana Dolors Miquel s’emporta el guardó Ausiàs March de poesia amb «El guant de plàstic rosa» i Ponç Puigdevall guanya el Joanot Martorell de narrativa per «Il·lusions elementals»
TONI ÁLVAREZ CASANOVA. GANDIA (Levante-EMV Safor)
Els escriptors Ponç Puigdevall i Dolors Miquel són, respectivamente, els guardonats amb els premis Joanot Martorell de narrativa y Ausiàs March de poesia que, atorga l’Ajuntament de Gandia de forma anual dins de la programació i com a colofó de la seua Setmana Literària.
Els dos autors van rebre els seus corresponents reconeixementes en una gala que va tindre lloc ahir a la vesprada al Teatre Serrano d’esta ciutat. A l’acte ambé va actuar la cantautora mallorquina, Maria del Mar Bonet, que va oferir un recital amb les millors cançons de la seua carrera.
Abans d’això, els guardonats van visitar l’escultura que l’artista alcoià, Antoni Miró, va fer per a Gandia. L’obra està dedicada a la batalla d’Almansa i que du per titol «25 d’abril 1707», i ara està ubicada al parc del País Valencià després d’una polèmica decisió de l’anterior govern del PP, que la va voler traslladar des de la rotonda d’entrada a la ciutat a un lloc molt més discret del casc urbà.
El premi Joanot Martorell de narrativa està valorat en 22.000 euros, 20.000 dels quals són aportats per l’Ajuntament de Gandia, mentre que la quantia del Ausiàs March és de 8.000 euros, quantitats que també aporta directament l’administració gandiana.
Ponç Puigdevall (1963) ha guanyat el premi Joanot Martorell de narrativa amb l’obra «Il·lusions elementals», en la que narra l’esgarrifosa realitat d’un home que després d’encadenar una sèrie d’errors vitals acaba en la més absoluta indigència. Al llarg de les seues pàgines s’aprecia «el viatge irrevocable del protagonnista», com diu el propi Puigdevall, «cap a les tenebres i al fons de la pobresa física i material». La novel·la també mostra al lector la relació que manté amb altres indigents que, com ell, «han estat engolits per la nit». Ahir, durant la roda de premsa prèvia a l’entrega dels guardons Puigdeval va reconéixer que es va presentar al Joaot Martorell perquè «València forma part de la meua vida literària. Tota la meua desgràcia i sort va començar amb el premi Andròmina que vaig guanyar el 1991».
L’escriptor va dir també que el fet de que este premi es convocara a Gandia «vaig pensar que podia ser una bona manera de descobrir un dels misteris que sempre he pensat que existien a esta ciutat: que hi hagués escriptors com Josep Piera o Ignasi Mora». Segons va explicar, l’obra premiada parla «sobre el desconcert i l’espant que provoca veure que t’enfonses i no vols fer res per evitar eixe naufragi».
A més, el protagonista del relat guanyador és escriptor, un fet que, com va apuntar, «és una qüestió de versemblança». «Un indigent l’última cosa en què pensa és en escriure, ha de sobreviure, i el fet de que siga escriptor em permetia fer unes frases mitjanament decents». També és una novel·la que parla sobre la traïció i que té els seus trets policíacs. Al llarg de la seua vida professional Ponç Puigdevall s’ha dedicat durant molts anys a la crítica literària als diaris El Punt i El País, i també ha col·laborat a La Vanguardia i Time Out.
L’any 1991 va guanyar el Premi Andròmina amb «Un silenci sec», i el 1998 va publicar «Era un secret». Amb la novel·la «Un dia tranquil» (2010) va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona. El volum de contes « L’atzar favorable» (2012) i recentment «D’incògnit» (2016) l’han consolidat com un dels escriptors més exigents de la narrativa catalana contemporània. El volum «Els convidats de pedra» (2016), centrat en un grapat d’obres clàssiques desconegudes de la literatura catalana, recull part de les seves ressenyes crítiques.
«La mort sempre m’ha fet por»
Per la seua banda, Dolors Miquel, nascuda a Lleida l’any 1960, s’ha emportat el premi Ausiàs March de poesia amb l’obra «El guant de plàstic rosa». Es tracta, com va apuntar ahir la pròpia autora, d’un llibre d’una enorme potència imaginativa i expressiva, escrit treballosament a còpia d’anys. A partir d’una imatge insòlita —el cadàver d’un home podrint-se a l’aigüera— s’hi descabdella una reflexió lírica sobre la vivència de la mort.
En la compareixença d’ahir, Miquel indicava que «és una vivència de la mort i planteja la paradoxa de l’amor i mort, que és un dels grans temes de la humanitat». Es tracta d’una obra que va començar a escriure fa molt de temps, concretament l’any 2001. Això és degut a que, com va assenyalar, «la mort és un tema que sempre m’havia fet molta por, però ara ja no. Crec que este llibre ha estat una teràpia», va dir. Amb este títol ha fet un repàs a tot allò que envolta el fet de morir. «Les tradicions, el procés orgànic, les interpretacions espirituals. És un tema molt interessant perquè a través de la mort es veu la vida».
Sobre el procés productiu d’un poemari que ha tardat tants anys en estar acabat, l’autora va explicar que «ha hagut moments que no tenia prou valentia per enfrontar-me a coses que eren repugnants. És un tema molt fort i molt fosc, és desconegut».
Dolors Miquel (Lleida, 1960) ha publicat una quinzena de llibres de poemes al llarg de la seua carrera, entre els quals «Llibre dels homes» (1998), «Haikús del camioner» (1999), «Mos de gat» (2002), «AIOÇ» (2004), «Missa pagesa» (2006) o «La dona que mirava la tele» (2010), i les versions de poesia catalana medieval aplegades a «Cap home és visible (2010). La seva llarga trajectòria l’ha consolidat com una de les veus més potents del panorama poètic en llengua catalana.
