LLOA AL TURISME

Hi ha tant de soroll ensordidor del sentit comú a les nostres ments, que temem fins i tot dir cadascú la seua en qualsevol aspecte de la vida. Potser per això callem, la deixem passar i ens adormim en el regne dels covards. Però un matí t’alces d’un bot gràcies a una acceleració estúpida d’un vehicle de motor, el crit d’una veïna que encara no s’ha pres el cafè amb llet i, per tant, els tranquqil·litzants, o un booooooooooom! que demostra l’avanç tècnic dels avions, almenys fins que no es peguen l’hòstia dins de casa teua mateix, posem per cas.

Una vegada t’has alçat del llit, ja tot és igual, o et mors d’epidèmia, d’un producte en malíssim estat o de calor. Trieu de la parada! Evidentment que triem ni més ni menys que allò que ens marquen les modes. En aquest cas, l’últim crit és fer dejú. Però els més tradicionalistes poden continuar fent turisme, gran esport per al qual no cal cap preparació ni curset ni comprar tan sols un manual d’instruccions. Sols cal deixar-se anar, amollar de tant en tant un grapat d’euros i esperar el torn per a tornar a casa i descansar de les vacances.

Sembla que el turisme denominat de masses és un prodigi de punts positius per a l’organisme humà, t’augmenta la F4GA, et redueix el colesterol i el sucre de pastisseria barata, t’anul·la partícules cancerígenes d’arreu del cos a l’estar en contacte pell a pell amb la gent, et fa adoptar virtuts que mai no t’ho hagueres pensat i un llarguíssim etc.

D’altra banda, el turisme de masses acumula tantes millores en les nostres vides quotidianes que es podria ben bé dir que ha aportat a la humanitat més que tot el pensament filosòfic i científic global. Einstein podríem dir que és un cagalló al costat del turisme de masses.

De totes maneres, seria inútil fer ací comparacions, però ningú negarà que aquest turisme permet el bronzejat de molts paletes que no paren de treballar sense refredar-se a l’hivern –beneïda construcció!–; l’aprimament de molts cambrers que amb la seua suor omplin una infinitud de gots de cervesa; l’embelliment de les façanes marítimes, tan modernes i elegants, que formaran part del bo i millor del catàleg estètic del segle XXII; aquest turisme, doncs, ens proporciona el sentiment inefable de viure uns al costat dels altres, apegats com si forem siamesos.

Etc.

Ignasi Mora

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *