Arxiu de la categoria: Narrativa

Vermut de Nadal

Amb un moviment indefinit  de la mà dreta, Pere Setaigües va creure saludar el francès que primer venia al poble a l’estiu i ara durant gran part de l’any, després de la jubilació. No hi va haver resposta. Va dir aleshores a la seua dona que caminava al costat seu:

–S’assembla a un personatge de Bergman, a un tutti-frutti de bergmans.

Continua llegint

Només acudí un rei

Trenta-tres anys després, es va disposar a fer memòria del dia del seu naixement. En teoria, no sols havia de saber-se’l fil per randa. També hauria de recordar des de la mateixa aparició del temps i fins al final de tota cosa que no fóra el no-res…

—Maleïda, maleïda, maleïda, tres vegades maleïda vida! —va dir l’últim client de la cantina adreçant-se a l’amo. Era vell, cec de l’ull esquerre, prim com un esquelet amb pell de paper tot rebregat. I duia allí, dempeus i bevent glops ben complits, des de quan era de dia encara.

—Ja has maleït prou la vida, que acabaré pagant-ho jo, Elies, que els déus em castigaran a mi —va respondre l’amo, una mica irritat per l’esgotament que li provocava cada dia aquell client que mai no en tenia prou, ni de vi, ni de dir.

Continua llegint