Cançons en prosa: de qui és la Terra?

Per més que es vulguen autoatorgar la Terra, la Terra és de tots. Cada tros, cada arbre, cada herba silvestre. Ens la podrem prestar a nosaltres mateixos, ens pot ser molt útil i ben bé podria donar menjar per a tothom. Però els propietaris som tots els habitants del planeta. Per més que alguns creguen que en són els amos i per més que la indignitat dels apropiats actuals provoque la fam i la mort de tants milions de fills de la Terra. Continua llegint

L’oportunitat

Aquest no és un país normal, siga dit això si més no entre nosaltres els valencians. No som tampoc un país petit, poca cosa, un territori tan escarransit que sols podria adherir-se a un altre de més solvent. No. Som un país anormal. Un dels trets principals de la anormalitat és el de viure immersos en un genocidi cultural, més exactament lingüístic i cultural. Ens embarcaren fa més de tres-cents anys en la barca que ens havia de conduir a l’abisme, a l’extinció. Quin poble que siga sotmès a un tràngol semblant, pot ser normal? També és anormal el nostre país, perquè tot i la voluntat destructiva que han projectat contra els valencians, encara som molts els qui ens mantenim ferms i no hem deixat que la nostra llengua s’extingira per més de tres-cents anys que hi hagen passat. Continua llegint