Un abril poètic
Mentre les enquestes indiquen -això diuen- que els valencians som un poble poc llegit, curiosament i alhora s’anuncien novetats literàries i actes poètics que semblen significar el contrari: que som un poble que estima i vol fer visibles les obres dels seues millors poetes, clàssics i actuals, aprofitant que abril és un mes propici als llibres gràcies a Sant Jordi.
Entre les novetats recents d’autors valencians actuals destaca l’aparició de la Poesia completa de Marc Granell, i la de Jaume Pérez Montaner, a les edicions d’Alfons el Magnànim; dos poetes representatius de la reconeguda com a generació dels 70, i autors d’una obra extensa que es recull per primera vegada; també mereix subratllar l’aparició dels darrers llibres de Josep Lluís Roig i d’Àngels Gregori, ambdós premiats i publicats a l’editorial Bromera. O el recordatori que demà mateix fan a València al poeta Manel Marí. I encara, pel que respecta als clàssics, destaque l’edició bilingüe dels Dictats d’Ausiàs March a cura de Robert Archer (a Cátedra), i el disc que Carles Dénia ha dedicat al Cant espiritual. Això, és clar, fent-ne una selecció personal.
Aquestes referències expliciten que la literatura poètica viu un moment d’esclat primaveral. Es reflecteix a les enquestes de lectura esmentades aquesta creativitat? Diria que no; o diria que entre els valencians no hi ha un gust generalitzat per la lectura; però això no passa únicament en la llengua pròpia, per bé que en valencià siga més greu. Analitzar les raons o desraons d’aquesta situació no toca ara, si més no.
El que sí que faré és assenyalar que han aparegut, a més dels llibres a paper, noves formes de gaudir de la poesia, com les pàgines web i d’altres maneres de comunicació internètica, i festivals on la paraula poètica recupera en cant i viu la seua oralitat. Un d’ells, el de màxim renom i ressonància, és la Poefesta d’Oliva que de fa catorze anys ompli el teatre i els carrers d’Oliva de versos i cançons amb la mateixa naturalitat amb que els horts saforencs escampen el perfum de la flor dels tarongers per aquestes dates joioses.
¿Quin sentit té tot plegat? Caldria esbrinar-ho a fons. Som els valencians un poble més procliu a l’oralitat que a la lectura? Ha sigut millor preparada la joventut per a fer música i sentir-la que no en l’escriptura creativa i en el gaudi de la lectura? Ho pregunte perquè no tinc la resposta justa i m’agradaria saber-ne la causa.