Des de la finestra (II), Plou
“dos ocells sota la pluja”
fotografia del poeta Adrián Salcedo
Plou
21 de març de 2020
Avui plou des de la finestra. Cauen regalimant pel vidre, com per unes galtes tristes, unes llàgrimes dolces, que diria Ausiàs March.
Sí, ploren les fulles verdes que broten dels arbres, i no piulen els teuladins que s’aixopluguen entre el brancam espés dels xiprers.
Plou o piove pel nostre amor que cantava Domenico Modugno.
O Llueve tras los cristales que deia Don Antonio Machado.
Avui plou, sí, a poc a poc, com qui no vol, però plou: plou poc però per a lo poc que plou plou prou.
Plou dolçament i suau, melodia callada, com la del vell Paul Verlaine:
Il pleure dans mon coeur / com il pleut sur la ville…
Perquè també plou pels carrers silenciosos de les ciutats, plou als parcs per on no passeja ningú, mentre el dia enfosqueix i dels fanals cauen gotes de llum, però ningú no balla feliç com feia Gene Kelly cantant sota la pluja. Singin’ In The rain...
Plou i prou.