Àngels Gregori.
Josep Piera vivia perquè era un vitalista. El seu amor per la vida havia superat qualsevol lògica possible davant la poca salut que l'acompanyava. I no només vivia, sinó que ens ensenyava als seus a viure. Potser perquè s'havia acostat des de jove al seu mestre Ausiàs March i d'ell va aprendre que tot, al capdavall, és un joc de daus que es resumeix en un dolç balanceig entre l'amor i la mort. I la va tocar de tan a prop que es va aferrar a la vida amb la intensitat que només saben els savis antics com ell.
Segueix llegint