Saforíssims, col·lectiu d’escriptors i escriptores de la Safor, manifestem el nostre rebuig frontal al decret que elimina del currículum de l’assignatura de Valencià de Batxillerat els autors i autores de Catalunya i de les Illes Balears.

Aquesta modificació curricular no és només una decisió culturalment regressiva, sinó també una vulneració del marc legal vigent. La Conselleria falta a les seues obligacions estatutàries de protecció i promoció de la llengua pròpia i contravé els principis de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, en vigor des de 2001, que obliga a garantir l’ensenyament de la història i de la cultura de la pròpia llengua i a fomentar el manteniment i desenvolupament de relacions entre els territoris que la comparteixen. Ignorar aquest marc normatiu suposa un incompliment reiterat dels compromisos adquirits a nivell europeu i una desatenció greu a les responsabilitats institucionals en matèria educativa i lingüística. La decisió d’excloure veus fonamentals del nostre sistema literari no és un fenomen d’empobriment, és un fet que indica analfabetisme.

No es pot entendre la literatura valenciana sense el diàleg constant amb la resta del domini lingüístic. No es pot explicar Ausiàs March sense el llegat dels trobadors de llengua occitana. No podríem estudiar ni Jaume I, el nostre rei fundador. Ni Pere el Cerimoniós ni… Hem de renegar dels nostres reis? Es pot ser més ignorant? No podrem celebrar el 9 d’Octubre?

No es pot entendre el segle XX valencià sense el pensament de Joan Fuster com a gran autor del pensament literari i polític valencià del segle XX, que és qui, amb un discurs bastit des de la nostra terra, estructura la literatura en la nostra llengua al complet com un ésser viu, històric i potent, com qualsevol altra literatura europea.

I, per posar un exemple, no podem entendre la importància de figures rellevants de la Safor i el seu context literari contemporani fora del seu lligam amb el conjunt dels autors en llengua catalana de la generació dels setanta; fora del seu vincle íntim amb les veus que van renovar la poesia i la narrativa en la segona meitat del segle XX; ni fora del seu diàleg amb els escriptors de la generació dels cinquanta, no només amb els grans referents del pensament i la literatura valenciana del moment, sinó amb tots els protagonistes de la literatura catalana contemporània.

I així mateix és el cas de totes les altres figures literàries del País, des dels moviments de renovació que integraren autors valencians dins projectes compartits amb escriptors d’arreu del domini lingüístic; fins a figures posteriors de màxima importància vinculades a festivals, editorials, premis i iniciatives culturals que han travessat fronteres administratives. També és el cas de les escriptores i escriptors nascuts en la dècada dels noranta i dels dos mil, que continuen escrivint i relacionant-se literàriament dins un mateix espai cultural compartit, participant en projectes nascuts al conjunt del nostre sistema literari.

Encara hi ha un cas que no saps per on agafar-lo: Francesc Eiximenis. Gironí que va acabar sent bisbe d’Elna, passà molts anys a la ciutat de València, on, el 1383, va escriure el “Regiment de la cosa pública”, dedicat precisament als jurats de la capital. ¿On el posem?

Haver d’explicar aquestes qüestions com si foren debatibles pertany a un temps on la inquisició havia de cremar els qui negaven les idees de Kepler o Galilei. Aquesta mena de mesures inquisitives que es venen imposant des del segle XVIII no s’entenen en una cultura democràtica i europea amb un coneixement accessible a tothom.

La terra no és plana i la literatura tampoc.

Junta Directiva de Saforíssims Societat Literària