Mai m’ha agradat la llet massa, recorde els dies d’escola i institut amb el got de llet amb Cola Cao o Eko que em preparava ma mare i jo mateixa de bon matí abans d’anar-hi. Sempre acabava sentant-me malament, encara que, anys més tard continuava fent-me el meu got de llet amb dues cullerades de Cola Cao i una de sucre…

Aquest té el vaig provar per primera vegada fa dos hiverns a casa de Taya, una amiga flautista rusa afincada en aquell moment a Karlsruhe. Em va captivar l’oloreta aquella cremosa i suau a la que no li calia ni endolcir-lo més i supose que també l’olor a llar nòrdica de casa Taya, sempre tan acollidora. Fins aquest dimecres no sabia de quin té es tractava però se’m va quedar a la memòria aquella olor, aquell gust. A casa Taya sempre hi havia música, en directe o enregistrada, i molts tipus de tés, com és tradició a sa casa. Aquell dia sonava al radio casset la música barroca de la flautista Rachel Brown…quina meravella, crec que des d’aquell moment vaig vore i escoltar la música antiga amb uns altres ulls i unes altres orelles.

Ara els dies d’escola comencen amb un té en comptes de llet (que em disculpen les centrals lleteres, no és res personal contra elles) i també en tinc de molts diferents que compre a una tendeta de València molt bonica, La petite Planèthé. A l’escola hi ha dies que tinc moltes ganes d’anar-hi i veure com eixiran les coses que he preparat. Hi ha altres dies que em preocupa no saber si els meus alumnes entendran el que els vaig a proposar o si ho sabran dur a terme…

L’entusiasme d’aquest curs és el Projecte Lòva (L’òpera vehicle d’aprenentatge) i els cursos sobre Intel·ligències Múltiples que estic fent a La Florida a Catarroja. Les dues coses em fan molt feliç i per a les dues, com per a quasi totes les coses que faig, he de treballar de valent. Amb el grup d’alumnes de LÒVA, que són de 4t d’ESO, al principi no sabia si allò els motivaria suficient com per a tirar-ho endavant. Ara sembla que cada dia estan més emocionats, venen a classe, es preocupen per fer i portar el que els mane, volen ballar i cantar i fer els tallers que els prepare amb molt de mim. Tot i això, encara han de millorar certs aspectes dels seus caràcters adolescents però crec que no tardaran massa en fer-ho. Ells estan fent-me millorar com a professora i com a persona, fins i tot m’han dit que em veuen diferent a l’any passat!! Estic contenta amb això, encara que sé que he de pulir moltes altres coses…estic en això, per suposat. La mestra Mar Romera i la resta de l’equip de professors del curs també estan ajudant-me a millorar i a estimar més i més l’escola.

Mil gràcies a totes i tots, crec que ara si m’agrada anar a l’escola.