Durant uns dies Gandia ha estat un oasi on l’aigua fresca de la paraula ha fluit a dojo. Convidats a participar al II Encontre de Joves Escriptors, una cinquantena de joves han estat acollits a la ciutat dels clàssics. Més enllà, però, del programa oficial i de les taules redones, allò primordial ha estat l’intercanvi humà, la possibilitat de conéixer personalment altres escriptors, vull dir, d’aproximar-nos a eixa persona que respira darrere d’un nom i d’una obra literària.
Perquè a diferència d’altres artistes, com ara els músics o els actors, el treball de l’escriptor s’exerceix en la més absoluta solitud. A més, el seu resultat -el text- naix com un producte autònom que arriba al lector ja del tot separat de l’autor. A aquest fet, consubstancial al procés de creació, cal afegir-li el ressò mínim que hi tenen les produccions literàries als mitjans de comunicació. Precisament, de la invisibilitat mediàtica i social de l’escriptor en parlàvem en una de les taules redones.
Per totes aquestes coses i per d’altres la trobada d’escriptors de Gandia, a més d’un gest d’hospitalitat i saviesa que aviva encara més el mite literari de la Safor, ha estat un acte extremadament útil. Ha servit -com es dedueix del propi nom- per trobar-se i retrobar-se, per compartir inquietuds i per crear vincles personals i literaris entre els qui conreem l’escriptura. I amb el valor afegit que aquesta mena de combois acostumen a engendrar-ne d’altres; quan la terra és fèrtil només cal escampar les llavors perquè n’isquen els fruits.
Christelle Enguix
