Ferran Garcia-Oliver. Ausias Marc.  Publicacions de la Universitat de València. 2010

L’AUSIÀS DE GARCIA-OLIVER

Fa  molts anys que el medievalista Ferran Garcia-Oliver decidí submergir-se en les procel.loses aigües que solcà un feudal valencià. Un lletraferit que puldulà per la Safor fa sis segles i que deixà per a la posteritat un seny irrepetible i uns poemes que l’encimbellen al Parnàs de la lírica europea. Val a dir que el senyor de Beniarjó, Pardines i Vernissa mai no ha tingut la sort d’altres literats italians, flamencs o castellans, com tampoc la tingueren contemporanis seus en el conreu de les lletres (el seu efímer cunyat Joanot és un exemple), ni en les arts (Balaguer, els Peris, Jaco-mart, Reixac entre d’altres), ni en la políti-ca (Martí l’Humà o Ebdmenis), ni en la religió (Bonifaci Ferrer, Francesc Aran-da o Francesc Maresme, per citar només alguns casos). I no ha tingut eixa difusió ultra les nostres fronteres, com tampoc aquestes insignes personalitats, perquè — a pesar de conservar-se i conéixer-se la seua obra—, ser-hi reconeguda en vida i després d’ella, no hi ha hagut una vertadera consciència nacional del que representa. No hi ha hagut una plena identificació ni en la llengua de què féu gala, ni en les seues perennes preocupacions, tan presents a hores d’ara. Avui, gràcies a l’esforç de Garcia-Oliver, precedit d’altres aproximacions assenyades de l’autor al poeta més gran de la literatura catalana fins Jacint Verdaguer, el Servei de Publicacions de la Universitat de València ha editat recentment una obra magnífica en què s’entrecreuen magistralment les coordenades vitals i creatives per les que transità Marc (1400-1459). Amb la minuciositat pròpia de l’investigador audaç, Ferran escorcolla i analitza la dispersa documentació relativa al poeta, la dis-seca i contextualitza en el medi que li tocà viure i, gràcies a aquest esforç titànic, s’en-treveuen amb nitidesa els trets d’una per-sonalitat convulsa en un temps canviant. La figura d’Ausiàs Marc, amb totes les virtuts i —si es vol dir així— misèries d’un cavaller del Quatre-cents, ix plenament reforçada i, particularment, els seus colpidors decasíl·labs, fills d’un temps i d’un espai irrepetibles. Eixa força expressiva que Marc sintetitza només en un vers troba plena justificació en una vida, la seua, que ara se’ns obri de bat a bat per obra i gràcia de l’historiador de Beniopa. Cal, doncs, felicitar Ferran Garcia-Oliver i al SPUV (dirigit d’un temps ençà per Antoni Furió, avui candidat al rectorat de la Universitat de València) per oferir ala societat valenciana un excels vademècum marquià, un clàssic que explica amb rica i fluïda prosa els fers i quefers d’un valencià universal; en suma un referent, un pas endavant que —esperem i desitgem— puga anar completant-se amb altres obres assenyades que facen justicia a aquell Segle d’Or que, curiositats de la histèria, mai no s’ha divulgat com cal i, ironies del destí, tampoc hem reivindicat tots plegats com a poble madur i orgullós de les seues arrels. A partir d’ara, qualsevol que llegisca les peripècies d’aquest noble saforenc se n’adonarà que les que caracteritzaren Joanot Martorell o Jordi de Sant Jordi expliquen molt bé llurs obres i personatges, els seus anhels i desventures i, amb elles, la seua universalitat.

Albert Ferrer Orts

Levante, Posdata, febrer de 2010