Document de conclusions II Encontre de Joves Escriptors

Una vegada conclòs el II Encontre de Joves Escriptors a Gandia, i després d’haver-se celebrat satisfactòriament les taules redones previstes, aquests són alguns dels pronunciaments comuns sorgits d’aquest grup d’escriptors (entre els 18 i els 35 anys), representatiu de les inquietuds literàries dels nostres dies:

 

−Un aforisme de referència: «l’art és fer-ho tot nou»

−Una reivindicació inicial: Un país i una cultura necessiten una bona nòmina d’autors i autores capaços de retratar, recrear, explorar i indagar, sense dogmatismes ideològics i amb ambició estètica, els diferents aspectes −polítics, ètnics, socials, ideològics, morals, econòmics− de la pròpia societat. (Pere Antoni Pons, poeta i crític literari)

−Una responsabilitat: Els mitjans de comunicació generalistes obvien i arraconen d’una forma sistemàtica la literatura. Nosaltres pensem que les emissores públiques haurien d’obrir l’alta cultura a tots els ciutadans. Ara bé, les veus i les accions que han de procurar capgirar aquest tracte marginal per part dels mitjans de masses ha de partir, en primera instància, dels col·lectius de creadors. (Joan Duran, poeta i activista literari)

−Una ambició i una exigència: Pensem que la bona literatura amplia les possibilitats intel·lectuals i emotives de l’individu i de la societat; i en aquest sentit, com a creació artística que és, la literatura genera canvis, transforma i recrea. La literatura, però, i per damunt de tot, ha de ser bona literatura, intel·ligent; ha de nàixer de l’excel·lència (Joan Duran, Pere Antoni Pons).

−Una denúncia: En una situació general d’invisibilitat dels escriptors, els traductors de literatura, i molt especialment de poesia no són prou valorats ni reben el suport necessari per part d’editorials, institucions i públic. (Xènia Dyakonova, poeta, crítica literària i traductora)

−Una manifestació d’arravatament passional, poètic, i jove: En el fons tots hem volgut ser rock stars o directors de cinema, però ens hem de conformar amb la poesia. Conformar? Que va! Precisament per la poesia volem arribar dalt de tot, enfilar-nos i destripar-nos la roba cantant Morrison o The Alan Parsons Project, com autèntics i satànics Rolling Stones del poema. (Jaume Pons Alorda, poeta, traductor, recitaire)

-Escenificació de la paraula: L’escenificació de la paraula ve d’antic. Pensem que, emprada de manera intel·ligent, hi reforça tot allò que la paraula poètica transmet per se. Ara bé, som rotunds en refutar la banalització de la paraula, la performance pel pur floriment, on l’exigència literària s’hi rebaixa.

-Noves formes d’edició (blogs, llibres electrònics…): Els nous formats i les noves formes d’edició no afecten substancialment la qüestió literària. La literatura seguirà sent el que ha estat sempre: una construcció del llenguatge per expressar i explorar el món.

−I un punt general d’encontre: Els camins de la literatura són les preguntes, les incerteses i els dubtes, no les conviccions ni els dogmes.

 

 

TAULA REDONA “La implicació de l’escriptor en la societat”:

Arran de la dicotomia entre la possibilitat de crear una literatura desvinculada de la realitat o bé de retratar-la i, fins i tot, de donar veu a aquells que estan silenciats, hom conclou que l’objectiu primordial de l’escriptor ha de ser la contrucció d’una obra d’art, d’un producte literari d’alta qualitat estètica. L’únic compromís exigible a l’escriptor és, doncs, el compromís amb la pròpia obra. No obstant això, pot haver-hi un compromís cívic, el qual és perfectament compatible amb el compromís estètic.

Els components de la taula (vg programació) insisteixen en la situació especial del País Valencià, en el qual, generalment, per culpa de la marginalitat a què es veuen sotmesos els escriptors, la literatura, el compromís i les reivindicacions lingüístiques i culturals són una mateixa cosa.

TAULA REDONA “La projecció de la literatura catalana al món”:

Cal destacar l’escassa promoció i difusió de la literatura catalana per part de les institucions públiques (fonamentalment valencianes) i dels grans mitjans.

S’assenyala la importància de la figura del traductor i l’aportació fonamental per a la literatura de l’idioma en què tradueix, en aquest cas, per a la literatura catalana. Tanmateix, aquest fet contrasta amb el reconeixement nul que tenen per part del món editorial, i la precarietat en què aquest col·lectiu treballa.

Amb l’exemple del valencià Pau Sif establert a Zadar (Croàcia), s’hi insisteix en el fet que, a banda del suport institucional, necessari, és fonamental el treball individual, la motivació i el caràcter vocacional de qui treballa projectant la literatura, i els escriptors catalans pel món. Tothom reconeix que s’hi està fent una molt bona tasca, fins i tot patint la indiferència del govern valencià i el seu menyspreu envers la principal xarxa que promociona i projecta la literatura catalana cap a l’estranger, que és l’Institut Ramon Llull.

 

 

TAULA REDONA “Visibilitat i influència dels escriptors”:

S’hi reconeix un augment notable i constant de les manifestacions públiques dels escriptors, fonamentalment dels poetes, en forma de recitals, espectacles, manifestacions artístiques, accions, performances, etc., molt ben rebudes pel públic, que estan dinamitzant considerablement el panorama literari català.

Hom es pregunta si els escriptors, com a artistes de la paraula, tenen necessitat o no de ser visibles. Queda clar que allò important és l’obra; ara bé, la visibilitat és necessària si l’escriptor vol dedicar-s’hi professionalment, viure de la seua producció literària.

Gandia, 28 de novembre de 2010.