Sóc un militant contra la mort, contra tot el vast exèrcit de la mort, un soldat del qual va fer diana ahir en Adelina Bataller, la professora de literatura, la companya de Joan Climent, la meua amiga. La ràbia que em produeix, la impotència amarga que sent en cada triomf seu, l’he de reconduir per caminss també enrabiats.
Em dol que, a pesar del nostre posicionament ideològic avançat, Adelina es quedara al marge o no entrara dins de l’amistat que vaig compartir amb Joan. Fins que aquest no va morir, no vaig anar a dinar de tant en tant amb Adelina i vam entaular una amistat i moltes confidències.
Tant és així que en el llibre Joan Climent, poeta. Un supervivent del segle XX que s’acaba d’editar, em vaig atrevir i arriscar a fer un diari íntim atribuït a Adelina, si bé explícitament apòcrif. No he tingut ni temps per a preguntar-li què en pensava, ja mai sabré la seua resposta.
Ràbia sent ara també de tots aquells anys maleïts de la dictadura franquista en què les ments més perverses anaven amb mala fe darrere d’aquells enamorats de la literatura i de la vida, Joan i Adelina, Adelina i Joan, que feren de les seues biografies l’anul·lació de la mort.
La història de Gandia i de la Safor queda amarada d’intel·ligència i de curiositat cultural i artística que hi ha aportat Adelina Bataller. Ella sentí la mediocritat abismal de la Gandia dels 40, dels 50, dels 60… Però, tot i que patí aquella desgràcia, estic convençut que fins a l’últim moment, la seua vida va ser digna.
Ignasi Mora