Reproduïm ací un fragment de l’article de Pere Císcar sobre Josep Bonet, un important escriptor de la Safor que malauradament ha faltat el darrer mes. L’article ha estat publicat a la revista Núvol, deixem ací l’enllaç per la seua lectura completa seguit d’un fragment del mateix article:

https://www.nuvol.com/llibres/a-josep-benet-poeta-secret-in-memoriam-83216

 

Bonet ha estat com hem dit més amunt un dels més lúcids però també dels més silents poetes valencians, al costat de Josep Palàcios o Eduard J. Verger. No debades Jàfer el batejà com a Cavaller del Silenci. Dos exemples: primer no va voler publicar, malgrat anunciar-lo, en l’editorial capdavantera dels anys 70 Llibres del Mall. I, en segon lloc, només gràcies a la insistència de Vicent Berenguer publicà a Edicions de la Guerra el seu únic i magnífic llibre, Getsemaní (el 1987), que havia aparegut parcialment el 1977 a la revista Reduccions i sencer, el 1979, a la revista L’Espill. Aquesta actitud inconformista ens la contava el propi Bonet en l’entrevista inèdita l’any 2009:

«Sóc aqueixat d’una falta de vocació d’escriptor. Estic allunyat de fa anys de l’ambient literari. Per mi la de poeta és una vocació d’autoafirmació. He passat anys i grans pauses sense escriure. Per mi escriure és una pràctica. Escric provatures i fragments; passa el temps els rellegisc i els deixe perquè han perdut interés. He experimentat diversos estils i després els he abandonats. Pense que els textos són provatures, que cal cremar etapes fins arribar a fer un text futur de qualitat, text i moment que potser no arriben mai. […] Crec que un poeta amb el temps ha de llegir poc la poesia dels altres i sí la seua; ha de fer el seu camí i els dels altres, en certa manera, el pertorben. Jo actualment llig sobretot assaig, poca novel.la i molt en francés. Ho sent però sóc un poeta desencantat. El fet de ser autoexigent i autocrític no implica que el resultat siga bo. He publicat després de Getsemaní alguna cosa: «Marina amb amargo» en un Homenatge a Marc Granell, «Abril gat» en el llibre col·lectiu Campanes fi de segle   editat pel CEIC Alfons el Vell de Gandia, vaig llegir «Cada aucell sa perxa»a Gandia en els 30 anys de Carn Fresca… Tinc alguns altres textos, però no crec que els publique. Alguns els veig amb interés o graciosos com «Abril gat», «Marina amb amargo» o «Rebentat de rom». M’agradaria fer una poesia lluminosa i clara que es poguera recitar així, com aquella poesia, no pel que diu, és clar, que em van dir quan tenia dos anys que feia: «la xiqueta puja al terrat….»»