(Levante-EMV)
És València una ciutat amnèsica? Té València un projecte de capitalitat cultural? Se sent València una ciutat mediterrània? Fa de cap i casal cultural dels valencians? He llegit un article de Joan Carles Martí, titulat “la Cultura de Mercat”, que es preguntava, recordant el projecte cultural mediterrani dels anys vuitanta -quan Ricard Pérez Casado era l’alcalde de la ciutat i Vicent Garcés el regidor de cultura-, si als actuals mil·lenials botànics els interessava la mediterranitat en qualsevol de les seues expressions culturals. Ell recordava les músiques del mediterrani i feia referència a la gastronomia lligada a la qualitat dels productes hortícoles de proximitat que se solen presentar i vendre als mercats tradicionals mediterranis, i que, a poc a poc, van desapareixent dels mercats valencians. Jo afegiria si als polítics capitalins els interessa la literatura, i els preguntaria, per exemple, què pensen sobre Ausiàs March.
Em referesc al poeta Ausiàs March perquè el dia 3 de març de 1459 moria a València aquell que és reconegut pels entesos com el poeta europeu més important del segle quinze, i està considerat la veu lírica que du cap a la modernitat la tradició lírica dels trobadors, així com el màxim representant de la poesia en llengua catalana. I em pregunte si a València encara hi ha qui recorda aquesta jornada memorable. Si hi ha algú que encara porte unes roses amoroses a la làpida simbòlica que recorda el poeta a la Catedral de València. Qualsevol altra ciutat europea de segur que li dedicaria un memorial poètic. ¿Hi ha cap poeta mil·lenial o romàntic que s’aprope a la tomba simbòlica del poeta i recite uns versos seus? Tinc entés que en una època no llunyana els poetes hi anaven devotament. ¿Quants dels viatgers que visiten la catedral valentina saben qui és Ausiàs March?
Ací, que se sàpia, ara mateix, la ciutat que fa el que pot per mantindre viva la memòria del poeta, que reclama ser una ciutat literària, que procura que els escriptors “saforíssims” intervinguen com a creadors del nostre imaginari col·lectiu, és Gandia. I s’hi fa de diverses maneres. Per exemple, aquests dies, entre els poetes joves i l’ajuntament gandià han organitzat unes jornades literàries, una presentació de llibres i una lectura de versos, i per a la pròxima setmana s’anuncia la recitació de poemes marquians a càrrec de Tomàs Llopis acompanyat a la guitarra per Miquel Pérez. I encara es faran més activitats per recordar-ne la data, diuen.
