Fotografia: Natxo Francés, 2005

Fa algun temps vaig constatar, arran de la demanda de col·laboració per a un llibre col·lectiu titulat poemes d’amor, coordinat, elaborat i editat pel tipògraf i artista bibliòfil, el senyor Miquel Plana, d’Olot, que els meus versos més explícits en matèria amorosa arribaven al màxim atreviment de fer-hi servir paraules com abraçada, o com besos. M’hi vaig quedar cavil·losa.

Sempre he pensat que els i les poetes de tots els temps han abusat de dos tòpics universals: de la mar i de l’amor. O, dit a la inversa, que els i les poetes han sobredimensionat, al llarg de la tradició poètica, el tema mariner i també el tema amorós. Ja sé que això pot ferir sensibilitats, però aquesta és la meua visió de les coses líriques. Per això em vaig proposar un repte personal, quan vaig començar a construir poemes pensant en un llibre potencial on la mar i els motius marins proliferaven i que molt prompte vaig decidir que s’havia de titular, amb tot el risc del tòpic, Serena barca. A més a més, i per a la meua pròpia sorpresa, hi vaig tenir ganes d’escriure poemes d’aquells que es podrien qualificar d’amorosos; més enllà de la pura «abraçada» i dels «besos» innocents. Així és que, amb tot el desconcert imaginable, em vaig retre a l’evidència i vaig concloure amb mi mateixa que, si poetitzava el mar i poetitzava l’amor, almenys havia d’intentar no fer el ridícul per això. I vet aquí que, a banda dels ja referits motius salabrosos disseminats pertot, s’hi ha conformat una secció exclusiva de poemes sorgits de la intenció —per entendre’ns— d’explorar les possibilitats eròtiques del llenguatge, que es titula «On pastura l’esperit». Poemes d’amor, clar i ras. Sempre, això sí, des del suggeriment i la contenció, condicions intrínseques de la poesia per a mi, val a dir. El meu grau de satisfacció i de convenciment depèn de l’estat d’ànim de cada dia, però he arribat a una conclusió bastant alliberadora, en aquest sentit: que he superat amb cada text un procés —com sempre llarg i pausat— d’elaboració, i això, en el meu cas, ja significa haver passat un control de qualitat en lluita amb mi mateixa. Ara, després de tant de mirament, m’ha semblat simpàtica, i un xic irònica, la circumstància afortunada d’una barca serena que salpa per fi gràcies a Edicions del Buc. Els designis de la mar són inescrutables.

Maria Josep Escrivà

Miramar, la Safor, novembre de 2015

Aquesta «Postil·la» ocupa les pàgines 83-85 del llibre Serena barca, publicat per Edicions del Buc l’any 2016.