El dia 9 de novembre, a les 20 h, es presenta a Ambra Llibres (Gandia) el poemari d’Edicions 96.
Metàfora global del periple de la vida, des de la innocència a la sàvia acceptació del caire hostil de la realitat, Que tot plegat no semble mentida, de Vicent Olaso esdevé una ocasió magnífica per a escrutar-nos des de la mirada d’un altre i passar comptes amb les nostres pròpies vivències a través d’un potent artefacte poètic. I de la primera lectura a les gustoses relectures que ens permetran descobrir els detalls i reinterpretar els versos, aquest viatge sense retorn ens apropa una mica més a aquella parada on som capaços d’establir una certa complicitat amb l’enigma del que som. Extret del pròleg d’Isabel Canet: «L’enigma del que som».
Vicent Olaso (Gandia, 1961) escrivia poesia des dels temps del batxillerat, i mentrestant anava passant amb estudis accidentats, amors impossibles o socialment inexcusables, udols nocturns amb brindis a l’eixida del sol, i algun que altre acte mitjanament assenyat. El 2008 l’editorial Emboscall va tenir a bé publicar-li allò que havia resultat il·lès de tants fulls solts, quaderns engroguits i paperets estripats. En veure aquella criatura a les mans, que portava per títol Esclats i neguits, va decidir fer de la poesia un ofici fins a la mort.
Pensat i fet, el 2011 guanyava el XXXI Premi de Poesia Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó, que l’editorial 3i4 treia a la llum l’any següent, és a dir, el 2012. Per si encara quedaven dubtes, El soroll de la pedra deixava ben a les clares que Vicent escriu sobre les pròpies experiències d’una vida fragorosa, sobre les peculiaritats de l’entorn més immediat, les glòries i misèries de l’amor i, en general, sobre tot allò que en un moment o altre li provoca alguna mena de reacció sentimental, com ara una xiqueta descalça a la porta de casa, els preparatius d’una processó, o que tu hages decidit llegir-te aquest llibre.
