Pasqual Molina
La cerimònia de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Gandia és, sens dubte, l’acte més important de tarannà cultural que s’esdevé a la nostra ciutat. És va celebrar la nit del passat 24 de novembre. L’actriu Ruth Palonés en fou la conductora i el va començar recordant els esdeveniments que s’havien celebrat en aquelles Setmana Literària que acabava, un programa complet, en el qual, en paraules de Gisela Sendra, de l’IMAB, «diversos col·lectius de la societat civil gandiana s’han involucrat per fer de la festa dedicada a la literatura un autèntic model de participació social».
La directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, va fer el lliurament del Premi de Poesia Ausiàs March (LV edició), després de la lectura de l’acta d’atorgament, en la qual s’assenyalava que el jurat havia decidit que, entre les 51 obres presentades, la guanyadora del Premi de Poesia Ausiàs March del 2017 era Un arbre molt alt, de Jaume Coll Mariné, de la qual destacaven «la naturalitat convincent amb què la veu poètica assumeix els tons i les estructures de la llengua viva». El poeta guanyador, qui rebrà la dotació econòmica de huit mil euros del premi, pronuncià unes paraules d’agraïment.
Ruth Palonés continuà amb la lectura de l’acta d’atorgament del Premi de Narrativa Joanot Martorell (XXXIX edició). Havia demanat, prèviament, la presència de Pilar Beltran, l’editora d’Edicions 62, per a fer el lliurament del premi. El jurat havia decidit, per unanimitat, que entre les 31 obres presentades la guanyadora era L’aglutinació, de la qual era l’autor Joan Jordi Miralles, qui després de rebre el guardó, el qual porta implícitament la dotació econòmica de vint mil euros, digué unes paraules, entre les quals va recordar que el 2006 i el 2008, dins d’esta mateixa Setmana Literària, es va celebrar, a l’hotel Don Ximo de la Platja de Gandia unes trobades de Joves Escriptors en els quals va participar i que considerava foren com la gasolina que havia impulsat el motor de la literatura en la nostra llengua els darrers anys. Pilar Beltran anuncià que les dues obres guanyadores seran publicades per Edicions 62 el 2018.
El moment més emotiu de la nit va arribar quan Àlvar Garcia, director de l’IMAB i secretari de tots els jurats dels Premis Literaris Ciutat de Gandia, presentava el nou guardó que comença a lliurar-se enguany: el Premi Joan Roís de Corella a la Trajectòria Literària. Subratllava que Gandia tenia pendent un deute amb el mestre Corella que saldava ara amb la creació del premi que portarà el seu nom amb la intenció que el guardó tinga el pes i el simbolisme tan elevat com el dels altres dos. Àlvar Garcia destacava que tant l’acord del naixement del premi com la designació del primer guanyador s’havia produït per unanimitat del Consell d’Administració de l’IMAB, on estan representats tots els grups polítics municipals, la qual cosa afegeix major mèrit al guardó i al guardonat i subratllava que la trajectòria recent dels Premis Literaris Ciutat de Gandia es sedimentava en les quatre condicions imprescindibles, que es mantenen constantment actives i en plena forma en la política literària municipal: la unanimitat en les decisions, la naturalitat en les convocatòries, el reconeixement professional i el consens social.
La veu d’Àlvar Garcia adquirí el to de l’emoció quan digué el nom del primer guanyador del nou premi Joan Roís de Corella, Marc Granell. Com que el premi era a la trajectòria literària, feu una detallada relació de tota la seua extensíssima obra. Destacà, a més a més, que Marc Granell era un personatge apreciat per la seua bonhomia i tendresa, que era el poeta valencià més llegit, que els seus poemes editats, reeditats, il·lustrats, musicats, escampen la seua paraula senzilla i profunda, lúcida i tendra i, a moments també, brillant i dura com una pedra preciosa. Destacà la seua col·laboració amb Gandia formant part del jurat de l’Ausiàs March durant quinze anys. I que sempre seria un honor tindre’l a casa.
L’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, al bell mig de l’escenari, li feu el lliurament del trofeu acreditatiu del Premi Roís de Corella enmig del més llarg aplaudiment que s’ha escoltat mai en esta tradicional cerimònia. Marc Granell, emocionat, s’apropa al micròfon per a donar les gracies pel premi, un guardó que més que merescut per la seua persona ell considerava que anava dirigit a tos els poetes i escriptors de la seua generació. I va acabar proclamant la seua sintonia total amb la ciutat de Gandia. Diana Morant feu el parlament final: «Gandia és una ciutat que ha aposta fort per la cultura. Ho ha fet per convenciment, però també des de l’obligació que ha de tenir una ciutat d’estar a l’altura del seu passat i present». «Som Ciutat Literària, ho va proclamar per unanimitat un ple municipal el 2012, però volem ser la Capital Literària de tots els Valencians, i farem dins i fora de casa les gestiones que s’escaiguen a aquest nou objectiu fent servir el consens municipal que acompanya la literatura a casa nostra des de fa molts anys». Gandia és una ciutat de cita i viatge obligatori per a aquells que estimen i saben apreciar el valor de les lletres. I com que les institucions públiques hem d’afavorir la creació literària, buscarem, entre tots, accions d’impuls literari i mecanismes d’interconnexió entre els escriptors, editors, crítics literaris i totes les professions o oficis col·laterals, perquè s’hi cree una xarxa operativa on tot este entramat puga prosperar. En poques paraules: Anem a estrenar a Gandia el turisme literari, en el marc operatiu i estratègic que ha encetat este govern cap a la marca i l’objectiu de la Qualitat. Gandia crearà l’any 2018 la Casa d’escriptors a l’Alqueria del Duc, un fet únic al territori valencià».
La nit acabà amb la representació de l’espectacle La pell possible, de la companya Colectivo Mortero: «Un espectacle multidisciplinari en el qual es barreja la veu i la música instrumental en viu». David Alarcón, al capdavant de la musica, creà l’espai sonors. Paula Miralles posà la veu, «utilitzada com un instrument més en el sentit abstracte del terme», perquè el treball de la seua veu no estava dirigit a fer comprensibles les paraules, sinó a «convertir el text en un volum, un cos que es pot percebre i que apel·la directament als sentits». Jo hi vaig posar voluntat!
