Paraula

Àngels Moreno recordava, l’altra nit, la frase de Joan Fuster «la paraula és la cosa més meravellosa d’aquest món perquè en ella s’abracen i es confonen totes les meravelles de la Natura». Ho va fer en l’acte de l’Homenatge a la Paraula que enguany li dedicava el Centre d’Investigacions Comarcals Alfons el Vell, i hi afegia: «Fa més de vint anys que l’Ajuntament de Gandia i el CEIC Alfons el Vell reivindiquen aquesta idea amb el seu Homenatge a la Paraula.[…] l’any 1997 vaig tindre la sort de coincidir, com a regidora de Cultura, amb la creació d’aquest esdeveniment que cada any ens sorprén amb la seua capacitat per a transformar-se en espais diferents: per a la poesia, per a l’escriptura, per a l’art, per a les múltiples realitats sobre les quals cal reflexionar i que hom pot interpretar mitjançant la paraula». La seua neta, Marina Denia, posava la veu a este text que l’autora homenatjada havia escrit per a l’acte: «Adore les paraules i amb elles he tractat de jugar tota la meua vida. Elles m’han permés entrar i eixir a plaer de la meua cambra, viatjar en el temps, disparar bales de foc, construir castells d’arena… unes voltes estan al meu servei i d’altres se’m rebel·len, les insurrectes! I és que, sovint, les paraules tenen joc propi».

El passat diumenge 24 de novembre, el CEIC Alfons el Vell va celebrar la XXIII Edició de l’Homenatge a la Paraula en el Teatre Serrano de Gandia. L’esdeveniment, anual, tanca la Setmana Literària de Gandia. Des del dia 20 de novembre de 1997, data en la qual es commemorava el cinc-cents aniversari de la publicació de l’edició prínceps del Tirant lo Blanch (en la impremta de Nicolau Spindeler a València), s’ha celebrat este homenatge en el qual es convida els poetes i els escriptors, com deia Gabriel Garcia Frasquet, a «celebrar la paraula en seu nivell més noble amb voluntat de contribuir i bastir un futur digne i possible per a la nostra cultura». Aquell dia es va fer l’homenatge a Ausiàs Marc i es va celebrar a la sala d’homes de l’hospital de Sant Marc. Amb diferents dedicatòries, celebrat en diferents indrets i acompanyat sempre per actuacions musicals, teatrals o de dansa, l’Homenatge a la Paraula ha esdevingut l’estendard del CEIC, un acte que ompli els recintes d’un públic adient que rep, a més a més, un llibre que recull els textos que, fets paraula, omplin l’escenari d’emocions.

Ocupaven seients l’alcaldessa Diana Morant; el vicealcalde, Josep Alandete; les regidores Carmen Fuster, Liduvina Gil i Amparo Victoria; els regidors, José Manuel Prieto, Miguel Àngel Picornell (*), Nahuel Gonzalez; els consellers del CEIC Alfons el Vell: Santiago La Parra, Agustina Pérez (*), Vicenta Llorca, Pasqual Molina, Enric Marco, Alberto Peñín i els exdirectors, Gabriel Garcia Frasquet (*) i Rafa Delgado; el director general de Política Festiva, Joan Muñoz; la membre el Consell Valencià de Cultura i exalcaldessa de Gandia Pepa Frau (*); el president de Saforíssims Societat Literària, Rafa Gomar; la veu històrica de EAJ23 Radio Gandia, Rosa Orquín (*) i el col·laborador d’esta casa, J. Monrabal (*). I en primera fila, la guardonada, el seu marit, Sebastián Denia, els fills i els nets.

El director del CEIC, Lluís Miret, des del faristol situat a la dreta de l’escenari, donà la benvinguda als espectadors que omplien la platea del Serrano. Al bell mig, dues files de butaques, on anirien seient els protagonistes de l’acte, delimitaven espais per a l’actuació de cantants i actors. Miret, en acabar, hi ocupà el seu seient.

Vicent Borràs (*), autor reconegut i amic personal, guanyador, entre altres, del Premi Joanot Martorell 2000 a Gandia, feu la glossa de la figura humana i literària d’Àngels Moreno: «Sent una gran admiració per l’obra i la persona. La seua trajectòria respon a una obra sòlida, atractiva i honesta. I, a més, aquesta obra ha estat creada contra totes les adversitats i totes les inèrcies que imposen els condicionants d’una època, d’un sexe, d’una situació familiar i laboral. Les seues novel·les han estat bastides, justament, tot aprofitant aquests mateixos condicionants i projectant-los en positiu en matèria literària, la mateixa que configura aquesta obra sòlida, atractiva i honesta a què m’he referit». Borràs feu un repàs a l’extensa obra literària, la qual va començar l’any 1995 i recordà guardons i premis rebuts per Àngels, i acabà amb una part del text que va escriure sobre la novel·la 96 hores, detalls de la qual es representarien dalt de l’escenari: «Admire el seu treball a l’hora de dibuixar els personatges, la vida i la normalitat que infon als ambients per on es mouen amb tota naturalitat aquestes criatures fetes de paraules i que són tan pròximes a aquell cosí o a aquella veïna que tots tenim. Àngels Moreno, a més del seu mestratge per a crear trames on la intriga i el misteri són el segell de la casa, és una magnífica (re)creadora d’atmosferes i de fer evidents de manera imperceptible les difícils i complexes relacions humanes, sobretot en els àmbits familiars i amicals, aparentment innocus.[…] Admire com amb les paraules (una novel·la són paraules, deia Mercè Rodoreda) és capaç de crear allò tan paregut a la vida».

Diana Morant i Àngels Moreno foren requerides a l’escenari, al bell mig del qual l’alcaldessa lliurà a l’escriptora un retrat seu fet per Paula Rosas i ocuparen els seient junt amb els altres participants per veure l’actuació d’actors i cantants. Carles Denia i Eva Denia, els fills d’Àngels, interpretaren peces musicals adients a la trama i a l’acte, les quals intercalaren entre una i altra activitat escènica acompanyant-se amb les guitarres: Del destí en tinc prou de saber, Malaguenya de Barxeta, Besades de sal i Agulles de plata.

Ruth Palonés, Ana Sala i Adri Sanz, representarien la trama que Ximo Vidal (*) havia preparat basada en la novel·la 96 hores, que Àngels Moreno havia escrit el 2012. Vidal em contava que havia tornat a llegir la novel·la l’estiu passat, fins a en tres ocasions, per a la reconstrucció dels personatges principals de la novel·la (Felicitat Llorca, Alegra Llorca i Ernest Lacreu) i que ell havia dirigit la representació teatral. Destacava també la influència general que havia tingut Olga Denia en l’elecció dels elements d’aquell acte i el treball dels tècnics del teatre: Mariano Lloret (llums), Cebrià Molinero (so) i Andreu Castelló.

Com és tradició els assistents a l’acte van rebre el llibre de l’Homenatge a la Paraula. Este del 2019, dedicat a Àngels Moreno, constava d’una col·lecció d’articles escrits per autors seleccionats per la poeta Maria Teresa Pascual (*), en el pròleg del qual ella també dóna les gràcies Olga Denia per la seua ajuda incondicional en la coordinació del llibre i escriu: «L’obra literària d’Àngels Moreno conté una de les qualitats que hauria de ser exigible a tota creació artística: que l’obra siga el ‘tornar a respirar’ del que parlava Celan, que mostre una veu sense impostures compromesa amb els valors personals de l’autora.[…] És aquesta implicació de la ficció de l’art amb la vida la que és capaç de proporcionar-li al lector una nova realitat recognoscible, versemblant i plena de sentit». José Miguel Borja (*), Eudald Gonzalez (*), Rebeca Denia (*), Anacleto Ferrer (*), Josep Gregori Sanjuan (*), Lola Sama (*), Josep Antoni Fluixà (*), Míryam Pérez Sjöblom (*) i Núria Vilaplana (*), també en són autors del llibre homenatge, que apareixen en este article amb el símbol (*).

…

Fotografia. Baix, d’esquerra a dreta, Diana Morant, Àngels Moreno i Vicent Borràs. Dalt, d’esquerra a dreta, Adri Sanz (actor), Marina Denia i Lluis Miret. foto de Carolina Woodward.