Levante-EMV (la Safor). Imatge: Vilaweb
Divendres passat, al Teatre Serrano de Gandia s’estrenava el nou treball de Carles Dénia dedicat a musicar i cantar el Cant Espiritual d’Ausiàs March. Ni més, ni menys. Tot un repte creatiu, siga dit d’entrada i de colp, que el músic i cantaor de Gandia ha volgut dedicar al gran clàssic de la nostra lírica. Un atreviment creatiu arriscadíssim, ple de valentia, que certament ha valgut molt la pena escoltar, veure i sentir en aquesta primícia.
No és la meua intenció, en aquesta columna dominical, fer-ne cap valoració crítica. Ni la densitat conceptual dels versos marquians, ni la riquesa sonora del músic Dénia i els seus companys, permeten un comentari precipitat. Per poder fer això caldrà esperar l’aparició del disc i escoltar-lo més a fons.
La poesia d’Ausiàs March ha sigut cantada per la veu memorable i emblemàtica de Raimon. Jo mateix n’he recitat poemes, acompanyat dels músics del Grup “La Drova” en una ocasió, i posteriorment de Jordi Savall. També altres cantants i poetes han intentat aportar la seua veu pròpia als sons que dicten els versos marquians. Una poesia que, a peces, permet tant la lectura meditada com la dicció en alta veu, o en cant. I en aquesta divisió el Cant Espiritual el situava fins ara en una poesia del silenci, o més de cambra que no d’escena. I m’equivocava.
En tot cas, el repte artístic de regalar veu i sonoritat al Cant Espiritual marquià mereix ser escoltat atentament. La veu en cant de Dénia mostra, i així ho demostra, no només la permanència viva d’una llengua medieval, sinó la seua vivència culta en present. I això té més mèrit del que alguns puguen pensar. Si a la música i el cant s’afegeix la dansa, la creació escènica guanya, magnificant l’espectacle i donant-li cos sonor i sentible al concert estrenat per Carles Dénia a Gandia. Perquè en aquest concert la paraula callada del poeta es fa alta veu que dicta sons sentits que es tornen música en dansa: un bell espectacle.
Una demostració excel·lent, la d’aquest concert, que Gandia sap representar dignament la Capitalitat Cultural Valenciana que enguany li ha atorgat la Generalitat Valenciana. Aquest Cant Espiritual és una mostra dels oficis i beneficis artístics que té saber fondre la tradició amb la creativat, les paraules del passat amb les músiques del present. Carles Dénia fa possible que Ausiàs March quede alhora gandià, valencià i universal. Tot un encert. Ben valent, ja dic.