Lluís Miret, Les valls dels bandolers. Premi Columna Jove, 2007. Columna, Barcelona, 2007.
BANDOLER SISPLAU PER FORÇA
Amb aquesta novel·la, Lluís Miret (Gandia, 1973) va obtenir el premi Columna Jove 2007. És l’aventura d’un noi de pagès de només nou anys que ha d’abandonar la masia familiar on viu per anar a fer de mosso d’un arrier, perquè ell ja és la boca que fa set d’una colla de germans, i vist l’engany i la maldat de l’amo a les mans del qual ha anat a parar, acabarà creixent entre bandolers que viuen emboscats a les muntanyes.
Molts segles abans que es parlés de nens soldat, es podria dir que, per fugir de morir de fam, Gaspar de la Vila -aquest és el seu nom- es converteix, al segle XVI, en nen bandoler. I això vol dir: aprendre a saltejar camins; aprendre a matar per sobreviure; aprendre a exposar-se a rebre pallisses per obtenir una informació; aprendre a callar per no delatar els seus, i aprendre a decidir per fugir de la forca. Tota aquesta dosi d’aventura sense restriccions de cap mena és la que es troba en una novel·la que comença amb un estil narratiu clarament identificat amb els relats clàssics de l’època i que va canviant de to i de color fins a semblar una narració contemporània.
És aquesta evolució narrativa el que fa que el lector s’identifiqui amb el protagonista i segueixi i pateixi els entrebancs que el personatge es veu obligat a viure com si fos a la seva pell, sense que se senti allunyat dels seus sentiments ni de les seves motivacions. Aquest és un mèrit que només es pot atribuir a l’estil de l’autor, que no escatima esforços per convertir en heroi el seu personatge i que el condueix inexorablement cap a un final que podria ser tràgic, però que, com en les bones novel·les èpiques i d’aventures, un cop de sort -que el lector perspicaç veurà a venir de seguida- propiciarà que acabi amb una mena de The end feliç.
Andreu Sotorra
Avui, Cultura, febrer de 2008
