Santiago Díaz i Cano.
Fiasco, de l’hongarès Imre Kertész (nascut al 1929 i Premi Nobel de Literatura en 2002).
Text ple d’agudesa i idees interessants, tant en forma de digressions més o menys extenses de l’autor/narrador o dels personatges, com també en dosis petites, autèntiques perles de lucidesa deixades caure ací i allà.
Cal valorar així mateix l’originalitat en la forma, especialment pel que fa a l’estructura narrativa.
Tot plegat configura una reflexió sobre l’acte creatiu, sobre la mediocritat, sobre el temps i sobre la vida, amb línies argumentals que ara discorren paral·leles, ara es contenen unes a altres, ara queden aturades en una mena d’estat de suspensió temporal.
Literatura dins la literatura, ficció que sembla realitat i realitat que sembla ficció, unides quasi inextricablement per l’absurditat comuna i per un sentit de l’humor entre amarg i aspre.
Lectura exigent que, malgrat tot, compensa per la fina intel·ligència que traspua.
