Elies Barberà (Xàtiva, 1970) va deixar la seua feina com a professor de filosofia i se’n va anar a Barcelona amb la intenció de dedicar-se al món del teatre. I ho ha aconseguit. Forma part de la companyia Teatre de l’Enjòlit que, per exemple, va representar l’obra de Josep Lluís Fitó Corrüptia. Una regió de l’est.
Segurament, és a partir d’aquesta formació teatral que Elies compta amb unes qualitats extraordinàries com a recitador i intèrpret de la seua pròpia poesia. O, potser, va ser al contrari, i el poeta extraordinari que és necessitava coneixements tècnics per encaminar amb professionalitat les seues virtuts innates de recitador versaire.
Li ho preguntarem dissabte, en la visita que ens farà a Gandia, perquè hi podrem conversar, tant com voldrem, a banda d’escoltar-lo recitar poemes del seu últim llibre, ULLS, BUDELLS COR (Lapislàtzuli editorial) que no debades va acompanyat d’un Cd on Elies recita, juntament amb Marta Montiel, i on Gregori Ferrer (piano) i Ariadna Alsina (electroacústica) s’han encarregat de la part musical.
El llibre-Cd és una tria, feta per l’autor mateix, de 43 poemes, extrets dels cinc llibres publicats, des d’aquell primer Mata-rates (i altres vicis) (2003, 3i4) amb què Elies Barberà es va donar a conèixer com a poeta, gràcies a haver guanyat el premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó, i fins al més recent Allà on les grues nien (2009, Edicions 62) que va merèixer l’Ausiàs March de Gandia. Així és que sembla que l’insigne cavaller de la Safor vetla, des de fa temps, per la fructífera trajectòria d’aquest poeta i actor (i narrador també) no gens condescendent amb les misèries del món, irònic, dur moltes vegades, tendre en moltes altres, i sempre amb un sentit ètic d’implicació en tot allò que poetitza.
Escolteu-lo, si us ve de gust, en aquest poema titulat “Sursum corda”, en representació de l’Elies Barberà més festiu i més joganer. Amb els seus versos, som nosaltres els qui l’hi agraïm la seua feina. I celebrem, des de Saforíssims SL, que haja accedit a compartir-la amb nosaltres: “germans,/ alcem les vides/ que brindarem per nostres copes!/ (I viceversa).”