Em captiva la manera com la mirada d’un fotògraf és capaç d’alterar la realitat. Amb alterar vull dir que esdevinga “una altra”. Fidel o distorsionada respecte de l’origen, incisiva, plàcida, compassiva, burleta, poètica, retòrica, abstracta, hiperrealista…, la realitat deixa de ser plana, i li descobrim cares impensables, com si d’un polígon es tractara, quan un fotògraf ha considerat que alguns dels seus motius mereixia ser mostrat des d’una mirada distinta.
