Per Josep Piera*

El proper cap de setmana València viurà, si els déus acompanyen, una festa d’imatges, de músiques i de paraules —també d’olors i de sabors— que intentarà reviure i ressentir un ambient cultural mediterrani i una atmosfera d’il·lusions renascudes. Il·lusions que volen mostrar-se des de la modèstia, però mostrant com València va ser en un temps i pot tornar a ser si es vol: una ciutat culta de fonaments, no cap grisa capital de l’oblit i de la desmemòria alzheimèrica, quan no una fosca catacumba de frustracions. València vol ser —i això ve mostrant-se i demostrant-se últimament— una ciutat que es repensa, es resomia i té voluntat de ser… com va voler ser i encara vol ser: una ciutat vital.

Cartell anunciador 2013

Fa trenta anys (com qui diu l’altre dia) València volia ser això: una ciutat culta, oberta, mediterrània, capaç de mostrar la seua civilitat al món: ser ella mateixa, joiosa capital de l’alegria, amb la seua pròpia veu recuperada i amb suficient imaginació per a refer-se en el seu context cultural natural, històric i de present. Negar-se a ser una ciutat frustrada, entre histèrica i entotsolada, perifèria de tot, desprestigiada.

Per a començar aquest somni la ciutadania conscient ha de ser capaç de revoler-se i repensar-se, de revifar-se civilment, fins i tot de reimaginar-se en real. Per a refer aquest somni valencià, per a reactivar-lo i fer-lo compartible des d’un ventall amplíssim, s’ha buscat la complicitat creativa d’artistes: cineastes, músics, poetes, pintors, visionaris virtuals, fotògrafs, periodistes, ideadors, restauradors gastronòmics…, i moltes persones actives que s’hi han adherit a col·laborar, com també col·lectius i entitats vàries, tots s’han llançat a l’aventura. Des d’un pensament: és vital reanimar València.

S’intenta reprendre aquella embranzida, conscients que els temps han canviat molt.  Són vàlides aquelles fantasies, aquells somnis, aquelles il·lusions? És possible repensar València?  Ara, entre tanta foscor retrògrada?

Poetes i músics participants a MOSTRA VIVA els dies 1 i 2 de novembre.

Jo diria que sí, perquè no han passat trenta anys de bades, i perquè és necessari que així siga; com a mínim per a reimaginar-nos civilment. S’ha tingut temps per a repensar passats, errors i virtuds, temps de recuperar memòries i de reviure músiques, de fer vives les paraules. I dic el que dic perquè veig que hi ha la voluntat de fer, i hi ha l’energia d’una joventut amb capacitats contrastades que no mereix la grisor d’aquest present. I aquesta joventut ha de saber que el futur és i serà seu, però que no està sola, perquè té els suports i els sabers dels que segueixen somiant nords i suds millors, nous i vells mediterranis… Aquesta festa cultural que el cap de setmana que ve omplirà d’imatges, de sabors, d’olors, de sons i de paraules alguns màgics racons de València, vol ser un anunci: “València recupera l’esperança. I per això es mostra viva”.

*Josep Piera és poeta i membre del Cercle de València de l’Assemblea de Cuitadans i Ciutadanes del Mediterrani

Article publicat a Levante-EMV el dia 27 d’octubre de 2013, amb el títol “Mostra viva”.