Una novel·la psicològica i un poemari existencialista guanyen els Premis Literaris de Gandia
L’escriptora italiana resident a Mallorca Lucia Pietrelli per ‘Cadenes’, i el poeta lleidatà Xavier Macià amb ‘Obre les mans’ guanyen, respectivament, el XXXVII Premi de Narrativa Joanot Martorell i el LIII Premi Ausiàs March de Poesia. L’acte de lliurament ha tingut lloc aquest divendres a la vesprada a la Casa de la Cultura amb la presència del conseller Vicent Marzà.
L’escriptora d’origen italià Lucia Pietrelli (Candelara, 1984) per la novel·la Cadenes i Xavier Macià (Tremp, Lleida, 1961), amb el poemari Obre les mans han estat els guanyadors, respectivament, del XXXVII Premi de Narrativa Joanot Martorell i el LIII Premi Ausiàs March de Poesia, que concedeix l’Ajuntament de Gandia a través de l’Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques (IMAB).
L’acte de lliurament ha tingut lloc aquest divendres a la vesprada a la Casa de la Cultura, com a fermall d’or de la Setmana Literària. Entre els convidats estaven l’alcaldessa, la socialista Diana Morant, els portaveus dels grups municipals i, per primera vegada en molts anys, un conseller de Cultura i Educació, en aquest cas Vicent Marzà, de Compromís, que durant aquesta jornada també ha estat per la Safor tractant problemes d’infraestructures educatives. Prèviament ha tingut lloc una roda de premsa a l’hotel Borgia amb els presidents dels respectius jurats i els guanyadors.
El veredicte del jurat, però, i com és tradició en els Premis Literaris de Gandia, ja es va produir al passat mes de juny, amb la finalitat que el moment d’aquesta gala de lliurament tants els autors com els lectors tinguen els llibres, editats novament per Edicions 62, al seu abast. Les obres es començaran a distribuir per les llibreries a partir de dimecres vinent.
La dotació econòmica del premi de poesia és de 8.000 euros, incloent-hi els drets d’autor de la primera edició. El de narrativa són 22.000 euros, dels quals 18.000 euros corresponen a la dotació aportada per l’IMAB, i 2.000 euros al pagament avançat per part d’Edicions 62 pels drets d’autor de la primera edició.
Segons el jurat, Obre les mans és un poemari que impacta per la seua sensibilitat i veritat, poesia existencialista sòlida i madura. Sam Abrams explica al pròleg: “La poesia ha estat l’instrument que ha fet possible la vertebració, la formalització i la universalització del discurs de Macià”.
El mateix autor, fent un joc de paraules amb el títols dels dos premis, ha explicat que aquest poemari intenta “superar totes les cadenes que ens lliguen amb un gest, el d’obrir les mans, que hauríem de fer sempre tothom”. Diu que aposta per la poesia del diàleg, i cada poema ha demanat una forma concreta, és per això que en el recull, més de 40, hi ha de diferents estils, des de més narratius fins a altres més arromançats. Assegura Macià que ha estat una obra “de lenta cocció”.
Xavier Macià és professor i poeta. Ha escrit diversos treballs sobre autors contemporanis, ha dirigit la Biblioteca Literària de Ponent i ha tingut cura de l’edició d’obres de Concepció G. Maluquer, Anton Navarro i Joan Vinyoli (Obra poètica completa, 2001). Ha participat en diversos reculls col·lectius i ha publicat les obres de creació La carretera i el mur (Premi Les Talúries de Teatre, 2003), Amb el temps a favor (2003), Del cel i de la terra (Premi Sant Celoni de Poesia, 2003), Rip (en col·laboració amb Ermengol, 2005), Haikús de la posta (Premi Joan Teixidor d’Haikús On Line, dins L’àncora i l’instant, 2006), Autoretrat (2007), La nit del caragol (amb il·lustracions d’Ermengol i música de J. Prenafeta, 2008) i Matèria elemental (Premi de poesia Maria Mercè Marçal, 2009).
Pel que fa a Cadenes és una obra narrativa que viu als llimbs, entre el realisme i el surrealisme, entre el gènere de la novel·la negra i el de la novel·la psicològica, però mes proper a aquest últim. La mateixa autora explica que ha volgut trencar gèneres, per això no la considera estrictament una novel·la negra, tan de moda darrerament.
Es tracta d’una composició polifònica que explora els límits tèrbols i fràgils entre veritat i mentida: ¿què roman d’una vida desdoblada i sense pau? ¿Com perviu un pensament que fa massa mal? A la novel·la, la mort d’un dels personatges, Andrea, en circumstàncies sospitoses, engendra una espiral de dubtes entre tots ells i fa que qualsevol gest o paraula tinga tentacles. Tots cerquen la veritat, junts i per separat, però les cadenes que els ancoren a la realitat diària els impedeixen descobrir allò que Andrea conservava a dins. Allò que no es pot arribar a tocar mai, però que, justament per això, és pur i fonamental.
Lucia Pietrelli va estudiar literatura entre Pisa, Madrid i Barcelona i fa tres anys que resideix a Mallorca. Ha publicat els poemaris Fúria (2010), Violacions (2011), Verticale (2011), Esquelet (2013), Mort d’un Aviador Tartamut (2013) i Ortigues (2015); i les novel·les Nissaga (2013) i Qui ens defensarà (2014). És rapsoda, col·labora en diferents mitjans literaris, i, com a traductora, conjuntament amb Jaume C. Pons i Pau Vadell, ha publicat Blues en setze, de Stefano Benni, i Parasceve, de Blai Bonet.
Al premi de narrativa es van presentar 18 originals i finalment el jurat, composat per Ignasi Móra, Pilar Beltrán, Miquel de Palol i Adolf Beltran, van triar dos finalistes; Cadenes i La Bella Europa, de Marc Masdeu. Al premi de poesia es presentaren 50 obres i el jurat, composat per Jordi Cornudella, Jaume Pont, Maria Josep Escrivà i Marc Granell, va seleccionar en una primera fase les següents obres: Era (Jaume Pons); Passat festes (Ferran Sàez); Tavernàries (Manel Marí); Obre les mans (Xavier Macià); La ciutat cansada (Maria Cabrera); i avançada la deliberació, els finalistes foren Tavernària, Obre les mans i La ciutat cansada.
Publicat per: saforguia.com
