RTVVEn el panorama desballestat i reaccionari dels mitjans de comunicació valencians, confie més a escriure un article al web de Saforíssims que en cap altre mitjà, que o me’l censuraran o no arribarà a qui vull arribar o encara em demanaran diners per publicar-lo. I cal parlar ja, a banda de la qüestió legal de RTVV, d’altres temes, que són essencials per a uns mitjans públics que seran els últims o més recents que es muntaran a l’Estat. Per tant, han de ser els més moderns o actuals, com vulgueu. Aquesta última condició demana uns nous formats, des de guionatge fins a realització, que nasquen al pas del moment pel qual travessa la societat valenciana.

Caldrà mirar i remirar ràdios i televisions d’arreu del món per a saber en quin punt evolutiu s’hi troben. Això no vol dir que s’hagen d’afusellar les innovacions de qualsevol indret, sinó que caldrà si més no adaptar-les a la realitat nostra, en el cas que el model siga realment atractiu. D’una altra banda, a la RTVV caldrà incorporar membres de la seua audiència en diversos programes informatius i formatius, no sols amb una intervenció puntual, sinó amb una presència constant de tot aquell que hi tinga a dir la seua. Als mitjans audiovisuals en especial els correspon oferir la veu d’aquells que només formen part passiva de la democràcia i, en canvi, desitgen participar-hi en primera persona, sense delegar en ningú.

Supose que en els informatius, les seccions temàtiques habituals es veuran augmentades per un espai sistemàtic que faça reflexionar sobre la qüestió principal del planeta: la seua destrucció, que comporta la desaparició de la humanitat. Igualment, sospite que es tindrà molt més en compte la cultura en la més gran part de la programació i els esports minvaran en la seua expansió a l’estil franquista i es reservaran més als seus espais específics, així com els succeïts, frivolitats i morbositats diverses. Pel que fa als directes, seria bo que s’optimitzara la cultura fent-la visible pels mitjans audiovisuals a l’audiència valenciana.

La programació de RTVV s’entén que serà de qualitat —íntegrament en valencià, ja no crec que es dubte—, fet que no ha de minvar l’audiència, gràcies a l’esforç dels seus treballadors i de l’ús adequat del factor de la proximitat. Els barems de qualitat que s’apliquen als programes haurien de deixar pas, tot i la importació de productes realitzats fora, a l’exportació de producció pròpia. En aquest sentit, el nombre de treballadors de RTVV hauria d’estar en relació amb la balança d’una programació interna i d’una programació externa. D’aquesta manera, el pressupost d’un mitjà com aquest de què parlem es rebaixaria significativament en benefici de tota la societat valenciana i permetria estimular econòmicament altres alternatives privades als mitjans públics.

Sens dubte, la nostra ràdio i televisió pública tindran el seu consell d’administració corresponent. Ara bé, hi caldria afegir un consell de l’audiència, compost per ciutadans d’arreu del país, que avaluaren diàriament la programació de RTVV i que, seguint uns criteris estètics, de contingut, de modernitat, etc., impediren amb la seua radiografia permanent que la radiotelevisió valenciana caiguera en la porqueria en què moltes altres han caigut.

Ignasi Mora