Homenatge a la paraula. Imatges d’Àlex Oltra.

Vicenta Llorca.

Celebrar l’Homenatge a la Paraula sempre ha estat motiu grat però enguany afegim una raó més per estar satisfets: Gandia és la primera Capital Cultural Valenciana, la qual cosa ens recorda que som hereus d’una llarga tradició literària i, hem d’actuar com a transmissors del legat d’Ausiàs March, Joan Martorell, Joan Roiç de Corella per citar només el nom dels més rellevants.

El passat lliga, impulsa: el futur obliga, engresca. I el present ens ha conduit a plantejar un llibre en negatiu:
Diguem no! Que desitgem transformar en positiu, és per això que l’hem subtitulat.

Volem: paraules, democràcia, tolerància, diversitat i pau.

Sí, diguem, no! Evoquem les paraules de la cançó de Raimon escampades al vent del món, fa més de 50 anys.
Malauradament, són encara de roent actualitat i tan vàlides com quan les va escriure el cantautor de Xàtiva.

I ho fem perquè confiem en el poder absolut de la paraula, som i ens sentim demòcrates, ens han educat i ens hem format en la tolerància i el respecte i, necessitem ara més que mai, retrobar-nos, reconciliar-nos amb la pau.
La XXI edició de l’Homenatge a la Paraula ha fixat l’atenció en la realitat més immediata, la que ens envolta de forma ineludible i convida a reflexionar sobre fets antagònics, conflictes diversos que posen contínuament en perill, la integritat física i psíquica de l’ésser humà.

Desafortunadament vivim immersos en una societat en la qual res és per a sempre, tot ha esdevingut efímer, canviant. Les coses se’ns esvaeixen corrents com aigua de riu, sense possibilitat de remissió. Una societat líquida segons el terme creat pel sociòleg Zygmunt Bauman, que assenyala la necessitat urgent d’un canvi social inapel·lable i dinàmic.

Entesa la diferència entre la societat sòlida, és a dir, la que està ancorada en la seguretat i l’estabilitat, i la societat líquida, erigida sobre la mobilitat, la banalitat, la incertesa, la relativitat i el rebuig dels valors ètics i morals tradicionals, Bauman convida a modificar la realitat.

Com actuar davant les patologies socials, polítiques, econòmiques, històriques i culturals que ens assetgen?
Què està passant amb el pensament crític? Quina actitud han de prendre les persones intel·lectuals?

En el Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals “Alfons el Vell” ens identifiquem amb els plantejaments de Bauman. Pretenem propiciar un ambient favorable a la reflexió i l’anàlisi. Per tal motiu hem convidat a col·laborar un grup divers d’escriptores i escriptors per homenatjar la paraula de l’any 2017. Des d’ací volem expressar-los la gratitud més sincera.

Autores i autors, des de gèneres, perspectives i visions diferents, han reflexionat sobre temes de tipus social:
el descrèdit de la política, els corrents migratoris, les guerres i els conflictes entre els pobles, el treball precari, la dificultat dels joves de tindre un projecte de vida, la crisi d’identitat i valors, el perill de la globalització, el consumisme, la comunicació aïllant, el món occidental i Europa com un bé d’accés impossible.

El pensament és un exercici de llibertat i l’esperança s’escriu amb paraules i actes perquè qui escriu s’apropa a l’altre, s’identifica amb els seus problemes i intenta planificar, possibilitar la reconciliació amb la dignitat de la vida que tot ésser humà té dret.

Com molt bé assevera Zymunt Bauman, “El regal més important que pots fer a qui estimes és oferir-li el teu temps”.
Temps i diàleg, doncs. Si fem nostres les paraules del sociòleg, podrem fer que les coses canvien. En mans de les persones ho deixem.

Pensem per uns moments que el món no és una tomba sinó una matriu.

La transfiguració del món exigeix contemplació creativa, amor dinàmic, compassió personal i reinvenció de la vida.
No es tracta de donar només pa a les persones, sinó també bellesa, risc i festa. Per aquest motiu celebrem ara i ací la festa de la paraula. Pareu atenció i diguem no!

Gandia, 19 novembre de 2017.