Un any més i com a clausura d’una programació anomenada Tardor Literària, el dia 20 de novembre, la data en què es commemora la primera edició del Tirant lo Blanch, feta el 1490, el Teatre Serrano acollia la gala del lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Gandia: El premi Ausiàs March de Poesia, el premi Joanot Martorell de Narrativa i el Roís de Corella, el qual guardona la trajectòria literària d’un poeta o escriptor en llengua valenciana.

L’acte comença amb l’actuació de S.A. for Dixieland Band, qui feu l’entrada a la sala travessant el passadís central cap a l’escenari fent sonar els seus instruments de vent animant l’inici de la Gala. Després continuarien acompanyant el moment de lliurament dels diversos premis.

Maria Fuster, presentadora d’excepció, digué que amb els premis literaris, iniciats l’any 1959 amb el de poesia, Gandia era una ciutat digna de ser reconeguda i recordada no solament pel seu noble passat ducal, sinó per haver sigut  la ciutat dels nostres clàssics, “Una ciutat capaç de ser en el futur un referent literari i un model vindicable culturalment per a les noves generacions: una autèntica Ciutat Literària, vital i creativa, tant quan toca evocar el passat, com quan cal fabricar el present o imaginar el futur. Tradició i modernitat. Memòria viva”.

L’actuació de Motiva Danza, donà pas a la lectura de l’acta del jurat del Premi de Narrativa Joanot Martorell. El jurat format per Xavier Aliaga, Pilar Beltran, Martí Dominguez, Valèria Gaillard i Victor Labrado, i la secretaría d’Àlvar Garcia, considerà que entre les 45 obres presentades el guanyador de la quaranta-quatre edició del premi era Jordi Sebastià per la novel.la Un afer europeu. Sebastià va nàixer a Burjassot l’any 1966, ha treballat com a periodista, fou alcalde del seu poble i diputat al Parlament Europeu. Ha publicat llibres de reportatges (Llàgrimes de cotó de pols i de silenci, La dignitat i l’aixada), assajos (El parany cosmopolita, Quadern de l’Europa trista) i contes (Atzucacs). Ha traduït poetes portuguesos, ha escrit guions i ha dirigit el migmetratge Un dia com un altre i el documental La Fifla. El protagonista de la seu primera novel.la, Un assumpte de perifèria, torna, vint anys desprès, per protagonitzar este afer europeu que dona títol a la novel·la guanyadora del Joanot Martorell d’enguany. Al bell mig de l’escenari el trofeu li fou lliurat pel Secretari Autonòmic de Promoció Institucional, Comunicació i Prospecció, Alfred Boix, i per la Molt Il·lustre Senyora Presidenta del Consell Valencià de Cultura, Dolors Pedrós. En el seu parlament, Sebastià repartí gracies, recordà anècdotes, i acabà dient que “la cultura és humanitat i felicitat i que no hi ha que deixar que pare”.

L’actuació de la rap valenciana Tesa, donà pas a la lectura de l’acta del jurat del Premi Ausiàs March de Poesia que estava format per: Maria Josep Escrivà, Simona Skrabet, i Jordi Cornudella, sent el secretari, també, Àlvar Garcia.Considerà que entre els 31 poemaris presentats, el guanyador d’esta seixanta edició era el poeta Xavier Mas Craviotto  per la seua obra La llum subterrània, un llibre amb tres parts i amb setze poemes cadascuna. La tercera part donà títol al llibre, que el jurat considera “molt travat, ben construït, que aconsella fer-ne una lectura seguida i pausada, i que s’imposa per la força de les imatges, per la precisió del vers i per l’emoció genuïna que ha fet nàixer els poemes”. Sebastià va nàixer a Navàs, el 1996, estudià Filologia Catalana i feu un postgrau en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials a la Universitat de Barcelona. Treballa, en l’actualitat com a professor de Llengua i cultura catalanes a la Universitat de Bristol, al Regne Unit. Ha publicat la novel.la La mort lenta (Premi Documenta 2018) i els poemaris Renills de cavall negre (Certamen Art Jove Salvador Iborra el 2018) i La gran nàusea el 2021. Ha guanyat una vintena de premis literaris de narrativa i poesia. 

 El guardó li fou lliurat per l’Il·lustríssim Secretari Autonòmic de Cultura i Esports, Joaquim Enric López, i per l’editora d’Edicions 62 del Grup Planeta, Pilar Beltran. Xavier Mas feu un parlament amb veu potent, amb la qual va fer una enèrgica defensa de la llengua comuna i emprà paraules del poeta argentí Roberto Juarroz, qui digué en un poema que “l’ofici de la paraula, més enllà de la petita misèria i la petita tendresa de designar això o allò, és un acte d’amor: crear presència”, i hi estava d’acord dient que escriure, entre altres coses, era fer visible allò que hi era però que no veiem, fer-ho present. Digué que el poemari guanyador parlava, entre altres coses, de la recerca i de la fe en el llenguatge, la fe en la realitat, la fe en els altres i en nosaltres mateixos, i de com “l’acte poderosíssim de dir fa que les coses hi siguen més, es facin visibles”.

Seguidament, Adriana Serlik, Ana Llopis, Vicent Lloret i Teresa Ferrando, recitaren a poetes guanyadors altres anys en el que nomenaren Poepremis.

Arribà el moment de lliurar el Premi Roís de Corella a al Trajectòria Literària, premi pel que jo tinc especial predilecció per-ne haver sigut instigador. Maria Fuster estigué temps per a referir els aspectes curriculars de la dilatada trajectòria del guanyador, que jo ací no repetiré i tenen vostès al seu abast en Internet. El guardonat era Ferran Torrent i el guardó li fou lliurat per l’Il·lustríssim Senyor Alcalde President de l’Ajuntament de Gandia, José Manuel Prieto Part. Torrent assegurava en el seu parlament: “Per a mi escriure és una necessitat vital, perquè soc un autor vocacional, com ho seran tots, però en el meu cas fins al punt que crear universos de ficció em protegeix de l’univers real, una mena de refugi que m’aïlla del clima exterior, un escut imprescindible.[…] En literatura, per als qui ens hi dediquem, no existeix el passat. Només el pensament ansiós de què faré la pròxima vegada, el temor, segons el tòpic, del full en blanc. València, per sort, el meu terreny ètic i estètic, mai no s’acaba. […] Escric, com deia Borges, per a mi, per atenuar un poc el pas del temps, però, sobretot, per a tanta i tanta gent desconeguda que al llarg dels darrers quaranta anys m’han acompanyat en la gran aventura de crear tota mena d’universos”.

L’alcalde digué en el seu parlament: “Gandia és una ciutat que llig, per això, és una ciutat forta. Gandia és una ciutat oberta, culta i tolerant, ho és en bona part gràcies a la seua llarga i rica tradició literària, des dels temps dels nostres clàssics de la literatura valenciana, Ausiàs March, Joan Roís de Corella i Joanot Martorell, que ací van conviure en el Segle d’Or, fins avui, amb uns premis literaris consolidats, que gaudeixen d’un gran prestigi i que ens permeten fer valdre el nostre llegat literari,  projectar a l’exterior el millor dels nostres valors i del que som.[…] Som la capital literària valenciana no solament perquè conreem en el millor dels nostres valors el nostre esplendorós passat. Ho som, sobretot, perquè el lleguem a les generacions següents com la millor expressió de la nostra història i el més adient sentiment cívic de pertinença a un projecte col·lectiu que es construeix des de les lletres.[…] Vull acabar donant les gràcies a tot l’equip de l’IMAB, els nostres bibliotecaris i bibliotecàries, al seu director i als professionals al capdavant de la xarxa de biblioteques de Gandia per la seua implicació i el seu bon fer en esta Tardor Literària, que no és sinó la culminació d’un any d’intens treball per seguir mantenint el llegat literari d’esta ciutat en el més alt.

Carles Denia, veu i guitarra admirades, posà punt i final als Premis Literaris de Gandia del 2022.