Francesc Devesa i Jordà. Article publicat a Levante-EMV (3-12-2017)
Naix una llibreria
El 20 de novembre de 1977, segon aniversari de la mort de Franco, Oliva celebrava el naixement d’una llibreria. La Fona era el nom combatiu de l’establiment. L’arma rudimentària lluïa pintada a la façana, empunyada per un David modern. No sé si Vicent Mestre i Paco Llopis, els llibreters fundadors, pretenien tombar el gegant de la incultura i la intolerància, però és evident que van fer molts esforços per aconseguir-ho. La Fona seguia l’estel de Concret, amb locals a València i Gandia, que havia marcat una línia de defensa de les llibertats i del valencianisme. Durant la dècada anterior, l’antifranquisme paradigmàtic de la llibreria Dávila de València, lloc de tertúlies clandestines i tràfic de llibres censurats, havia fructificat en una sèrie de locals amb el valor afegit de la defensa de la llengua i les idees fusterianes. Al cap i casal obrien Ca’n Boïls, Tres i Quatre, Dau al Set i Concret, sumant-se altres al llarg del País com La Moixeranga a Paiporta, Xúquer a Alcira, 9 d’octubre a Tavernes Blanques, La Costera a Xàtiva o Set i Mig a Alacant.
La Fona, galeria d’art
La Fona formava part d’una segona onada que va emergir en plena transició. No cap dubte que l’ideòleg d’aquella aventura del 1977 fou Vicent Mestre, com reconeix el seu soci Paco Llopis que es va sumar al projecte. Vicent Mestre o “Vejambre”, com era conegut i signava els seus articles periodístics, era un activista cultural i polític. La seua participació en el Grup de Cultura Valenciana, revista Intent, cineclub Diàleg i Associació Cultural d’Oliva, així com la militància en successives organitzacions polítiques (PSAN, BEAN, UPV, BNV) van ser tractades per Josep Sendra (Levante-EMV 18-08-2006), dies després de la seua prematura mort.
Vicent i Paco van convertir La Fona en un nou focus d’irradiació sociocultural que continuarà la tasca d’àmbits anteriors. El local es va inaugurar amb un format de galeria d’art-llibreria, semblant a allò que va ser Ca’n Boïls a València. La llibreria ocupava la primera navada de la casa del carrer La Puríssima, mentre que la segona era el lloc destinat a exposicions. Obria amb una mostra d’Antoni Miró. Després hi van desfilar noms com Albert Agulló, Joan Castejón, Paco Alberola, Artur Heras, Toni Durà, Manuel Boix o Vicens, en exposicions individuals o col·lectives. La durada de la galeria fou curta però intensa. Tant que Alfons Roig exclamava des de l’ermita de Llutxent —A eixos xicots de La Fona els havien de fer un monument.
Molt més que vendre llibres
Als tres anys, però, la llibreria deixava l’art i es centrava en la literatura, activitat que des del primer moment havia estat també prioritària. Així, poc després de la inauguració, Josep Piera, jove escriptor saforenc, havia presentat Rondalla del Retorn, la seua primera novel·la. Per allí també es van apropar poetes joves, com Joan Navarro, i altres ja de renom, com Vicent Andrés Estellés o Paco Brines.
La primera Fira del llibre a La Safor, celebrada a finals de juny de 1982, constitueix un moment culminant que demostra la capacitat organitzativa i l’ambició cultural de La Fona. L’esdeveniment, emmarcat en les festes locals, fou inaugurat per l’alcalde d’Oliva Vicent Llòpis i el conseller de cultura Ciprià Ciscar, entre altres autoritats. Al voltant de vint-i-cinc escriptors van desfilar en presentacions, xerrades o recitals. Hi estaven Paco Brines, Gil Albert o Jaime Gil de Biedma com a representants de la poesia en castellà. De les lletres valencianes hi hagué una nodrida mostra on figuraven Josep Piera, Joan Navarro, Fina Cardona, Gaspar Jaen i Urban, Salvador Jàfer, Gonçal Castelló, Joan M. Monjo i Enric Valor, entre altres.
El mateix pare de la pàtria, Joan Fuster va comparèixer de la mà de Lluïsa Parra. Fora del camp de la creació literària estricta, hom abordà temàtiques variades. Així, es presentaven les Edicions del Cingle, la col·lecció l’Eixam de l’editorial Huguet o la Biblioteca d’Autors Valencians de la Institució Alfons el Magnànim. Enric Ferrer i Solivares pronunciava una conferència sobre Literatura i Societat, Salvador Balcells abordava la qüestió ecològica amb Visca la Terra, José Luis Pitarch, militar de la UMD, parlava sobre el seu Diario abierto de un militar constitucionalista. Fins i tot una xerrada sobre la drogoaddicció intentava allumenar una problemàtica aleshores sagnant. El teatre també figurava amb representació d’un còmic i l’animació del públic infantil a càrrec del grup Pluja. Un vistós cartell dissenyat per Joan Sasgar cridava a la participació.
El triangle valencianista
A banda del recinte de la Fira, situat a l’antiga estació, i del saló d’actes de l’IES Gregori Maians, espai de distintes conferències, hi van col·laborar com a contenidors d’actes els cafés-bar Lírico i Picú. Regentats per José Maria Mazario i per Toni Llopis respectivament, eren llocs de reunió de la gent “progre” i cau de distintes mogudes com la defensa del patrimoni històric, la conservació de La Marjal o la gestació de la UPV. Amb La Fona, els dos pubs completaven un triangle clau per explicar la transició a Oliva. En un primer moment, però, fou La Fona el focus d’aglutinació del valencianisme. Vejambre encapçalava una llista per a les primeres eleccions democràtiques a Oliva. El grup portava les sigles del BEAN, però tot el món els coneixia com “els xicons de La Fona”. Van faltar uns pocs vots per treure un regidor. La llibreria era ja un referent i, com altres similars, va sofrir l’atac dels grups d’extrema dreta amb pintades a la façana que feien present l’odi irracional a la cultura i al pensament lliure.
La Fona persisteix
Amb la consolidació de la democràcia, moltes de les llibreries èpiques de la transició van anar tancant. No ha estat el cas de La Fona que ha resistit miraculosament el pas del temps i les distintes crisis. Hui, l’era digital afecta directament als llibreters que, per una banda, s’enfronten a la dura competència del llibre electrònic i, per altra, tenen en internet noves formes de venda. Respecte al marc social, encara que la dictadura franquista sembla sepultada per la història, assistim atònits a noves dictadures en certa forma més perilloses. Baix del paraigües de la democràcia, el poder intenta imposar el pensament únic i expulsar del sistema qualsevol discrepància o heterodòxia. Probablement per això tornen a ser necessaris àmbits de diàleg i de difusió lliure de les idees com les llibreries clàssiques.
Pel que respecta a Oliva, el món de la cultura escrita i l’activisme cultural continua afortunadament viu. Hi ha l’Associació Centelles i Riusech, presidida per Antoni Esteve, que, a més de la defensa del patrimoni històric, edita Cabdells, una revista d’investigació que cada vegada guanya qualitat i impacte. Hi és el Poefesta, celebració internacional impulsada per la poetessa Àngels Gregori. Fins i tot, un olivà conegut pels seus llibres de roders, Manel Arcos, ha creat una editorial, Edicions del Sud, que amb seu a Piles ha començat recentment l’aventura.
Totes aquestes iniciatives, junt a les biblioteques públiques municipals, dinamitzen el sector del llibre que compta amb més establiments. A banda de la Borràs, Gregori Mayans i Les Fonts, locals de format llibreria-quiosc, hi està Pàgina 3, una tenda de llibres amb inquietuds culturals que organitza també xerrades i esdeveniments literaris. Tots són llocs que formen part del paisatge quotidià. La Fona, però, és el referent històric que fa uns dies va celebrar el seu quaranta aniversari. Esperem i desitgem que per molts anys.