Darrerament he col·laborat amb amics que han escrit llibres. La primera que em va donar l’oportunitat de fer-ho va ser M. Josep Escrivà el dia que presentàvem l’exposició “Enllà del foc” a la Sala Coll Alas de Gandia, d’això ja fa almenys tres anys. Al principi li feia una miqueta de por que jo tocara alhora que ella recitava, cosa normal perquè un instrument com la flauta travessera pot provocar que, si la veu no està sonoritzada, no s’escolte. Però el resultat va ser tan bo, hi va haver tanta màgia, que poc temps després em demanava si podia acompanyar-la en les presentacions del seu conte Àngels de Nata. Per a Àngels de Nata vaig escriure la música perquè em semblava que trobar-ne una per al conte era molt més complicat que escriure-la directament. I trobe que el resultat va ser bonic, encara que m’agradaria perfeccionar-lo!
Un temps després Joan Tur, company de la meua amiga Laia Martí, em va demanar si podria musicar alguns dels seus relats de Plou sobre terrats submarins. I em vaig llençar! M’agrada buscar els sons que representen paraules, les paraules que tant bé saben trobar per expressar sentiments o estats d’ànims tant Joan com M. Josep.
Demà, 26 de febrer, acompanye a M. Josep en la presentació del seu nou llibre Serena Barca . a la Casa de la Marquesa de Gandia. La nit que vaig començar a treballar per a buscar la música que acompanyaria els poemes semblava que anava a ser una nit com una altra de faena, prenent un té calentonet que em fera companyia. Conforme anava llegint poemes volia llegir-ne un altre, i un altre i un altre…em vaig acabar el poemari sencer en poc més d’una hora. I la música em venia al cap cada vegada que començava un poema nou. Crec que, per a la majoria de poemes en els que he d’acompanyar a M.Josep, he trobat la música perfecta.
I el que més feliç em fa és que ara M.Josep em demana que l’acompanye mentre recita aquests bells poemes i trobar-me amb el record de bons amics que ja no hi són i amb les dedicatòries a altres a qui estime molt.
