Levante-EMV (la Safor).
Ja ha passat el 21-D, el dia en què els partits constitucionalistes esperaven el daltabaix electoral del que s’ha vingut anomenant “el bloc independentista català”. El resultat el sabem tots: victòria per majoria minoritària de Ciutadans (Cs amb l’apòstrof), i victòria per majoria absoluta en escons de l’independentisme (JxC, ER, CUP). Aquests resultats, i l’enfonsament del PP, han sigut les notícies de la jornada electoral catalana, tan anòmala com històrica. I tan important, per a tots. Els Comuns i el PSC fan de falca entre els dos blocs. Cs s’ha convertit en la franquícia del PP a Catalunya? Pregunte.
El problema català, per tant, segueix més o menys igual, tot i els canvis de matís en el color (entre groc i taronja). Per això, el conflicte seguirà mentre no hi haja una clara voluntat d’entesa àmplia entre els uns, els altres i els d’enmig. ¿Seran capaços de trobar una solució enraonada i justa? Ho dic perquè si no és així s’està on estàvem, repetesc.
Els vencedors electorals no han guanyat el govern català ni han derrotat el catalanisme, i els aparents perdedors electorals no han perdut la majoria absoluta parlamentària. I això, després del que ha passat en els últims mesos. No ha canviat res, per tant? Tot segueix igual? No, això no és cert. Pel que sembla, la política catalana està canviant-ho tot acceleradament: allà, i ací.
Mai dels mais unes eleccions catalanes han interessat tant a Espanya, a Europa i al món. Això, passe el que passe, té importància en la pantalla permanent en què vivim. La realitat es fa volàtil com la virtualitat és efímera. Com mai abans, el que està lluny sembla proper i el que hi ha a la vora es fa distant. El món que imaginem com a real actua com un acolorit calidoscopi que canvia veloçment les imatges del present.
Total, que estem on estàvem, per bé que tot haja canviat; canviat, per sort, de manera democràtica i relativament civilitzada: “com mana i demana la llei”, en diuen. Ara només tocaria trobar una solució factible per a molts, allà i ací. Però per poder fer això seria necessària bona voluntat. M’agradaria que, en el sentit més dolçament nadalenc imaginable, tots els catalans, tant els perdedors com els guanyadors electorals del 21-D, feren un pensament de bondadosa germanor. Un pensament que siga amablement compartible ja que estem en plenes festes de Nadal.
Bona nit de Nadal a tots. D’allà i d’ací.
…
Imatge: Mundo Deportivo.