Isabel Canet
L’escriptora Lourdes Boïgues ha publicat una nova novel·la titulada Fills de la fam, publicada per Edicions del Sud. La prolífica autora simatera ja compta amb quinze títols publicats i s’ha consolidat com un ferm valor de la literatura infantil i juvenil amb premis com el Carmesina, l’Enric Valor de narrativa juvenil, el Vicent Silvestre, el Benvingut Oliver o el Ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil. Les seues obres, escrites amb ritme àgil i llengua acolorida li han fet guanyar un públic lector entusiasta entre la gent més jove, especialment aquells que gaudeixen del gènere fantàstic.
Amb Fills de la fam, Lourdes Boïgues ha trencat el guió al qual ens tenia acostumats i ha fet un salt cap a la literatura per adults. El títol, punyent i evocador, és tota una anticipació de la història que es narra en les gairebé tres-centes pàgines que té el llibre. La fam ha estat, sense dubte, un dels motors de transformació de la humanitat i una font inesgotable d’inspiració literària. Lourdes Boïgues ens transporta de ple a aquells anys de la postguerra en què la fam treia la gent a ballar, com es deia popularment. L’obra comença en la tardor de 1949, quan el paisatge habitual dels pobles valencians estava constituït per xiquets descalços, homes apedaçats, vells malalts a la porta de les cases i dones amb les cares lívides de fred. Fam i patiment, cosins germans. Anys molt durs, tant per l’extrema precarietat de la vida, com per l’onerosa repressió política contra la gent d’esquerres. Senyorets i rectors a una banda, jornalers lluitant per sobreviure a l’altra, i la guàrdia civil enmig per a mantenir l’ordre. Un món dividit i cruel, bastit sobre la desigualtat i la injustícia. Aquest és el món que retrata Lourdes Boïgues amb absoluta versemblança.
L’acció se situa en un indret profundament rural que anomena el Racó de la Pedrera i que no costa gens identificar-lo com el Pla de Corrals, situat al terme de Simat de Valldigna, en el punt de confluència entre la Safor, la Ribera, la Costera i la Vall d’Albaida. Un pla al peu de la serra del Buixcarró on hi ha la famosa pedrera de pedra calcària que ha omplert les esglésies valencianes de piles baptismals.
Tot i que la història és ficció, reprodueix fidelment la vida en aquella pedania que consta d’un únic carrer de cases alineades vora el camí de la Font Roja, en les immediacions de la antiga finca dels senyorets de la Casa Corrals.
Una trama de vencedors i vençuts, els uns moguts per la conservació i exhibició dels seus privilegis i els altres per l’instint de supervivència, que es desplega amb tota la seua complexitat a través de personatges que fugen dels estereotips per a mostrar una gran riquesa de situacions, de vegades contradictòries, però en tot cas, profundament humanes. Estem davant d’una narració que, tot i centrar-se en una família com a protagonista, projecta una mirada coral que permet desenvolupar tot un entramat d’històries entrecreuades. El rector i la mestra que s’enamoren, la casada ressentida amb el marit per la pobresa, l’home que es deixa la salut per tirar endavant la família, els homes consumits pel treball, les joves que esperen amb il·lusió el ball, l’enamorada repudiada, les noces del senyoret indià i, com a nucli argumental vehicular: la descoberta de l’assassinat d’un nadó i la investigació policial consegüent, que trencaran la calma precària d’un conjunt de vides solcades per la misèria.
L’obra està escrita amb una prosa lleugera, de descripcions vívides i ajustades i diàlegs generosos, que permet bategar amb potència la veu narrativa.
Per acabar, només dir que Fills de la fam és una obra recomanable tant per als lectors interessats en introduir-se en una època molt concreta de la nostra història recent com per als que busquen esbargir-se amb una lectura entretinguda.
