“L’article més breu” | Ignasi Mora
El Pacte del Botànic duia el mateix encuny que el pacte de Lerma amb el franquisme més reaccionari i tòxic del País Valencià: el de la por. També és cert que tots els pactes menen Lerma a Madrid, paradís dels que fugen de qualsevol investigació a fons de l’entramat econòmic d’aquella ciutat, que viu a costa de les perifèries. Quants treballen per a l’Estat? Quants no treballen per a l’Estat? Mut! Com si sentírem ploure.
La por del Pacte del Botànic prové del pacte de Lerma, doncs, darrere del qual vingueren un grapat d’anys de saqueig i paràlisi de les institucions públiques. I, per fi, els valencians aconseguírem ser els últims de la fila en tot, tret de ser els primers en quantitat d’elements de l’extrema dreta. El lligam entre la por i el pensament (?) més rovellat i ranci és evident.
Però la por vola per tot el País i tots els racons, tant és així que després de més de tres anys de legislatura no sabem ben bé on trobar la Cultura en els múltiples i variats departaments de la Generalitat. En el Consell Valencià de Cultura o en la Dirección General de Cultura?
Els del Pacte del Botànic, però també tots aquells que almenys volem tindre això que diuen dignitat, ¿no ens adonem que justament ara, ara que veiem la profunda desfeta del que som, calia una Conselleria de Cultura com una catedral, una gran empenta a la cultura nostra, que no ens enganyem, és la cultura fortament deteriorada, gràcies a la seua prohibició per “justo derecho de conquista” borbònic? Si és que a més de “muelles” devem ser idiotes.
