[sèrie Des de la finestra]

 

A Maria Josep Escrivà

 

19 de març de 2020

 

Fa un dia gris i clar alhora. Una grisa claredat que anuncia primavera als arbres de la serra i als dels horts. Flors arreu on mire. Anuncis de joia.
Tot brota en verd tendre mentre el sol s’esforça en regalar més llum, més llum, que deia un vell poeta sentint l’arribada boirosa de la dama de la dalla, que li somreia.
Ara recorde un altre poeta dient com era de cruel el mes d’abril, per mostrar la seua fràgil bellesa.
Això pense i sent mentre mire per la finestra de la cel·la sense reixes on visc aquests dies grisos de març. Març marçal. Marzo pazzo, en diuen els italians. Falles folles amagades, enguany.
Melodiosa remor de rialles i trompetes invisibles.
Saurí dels sons, sent les fonts distants que diuen, recordant versos que el món oblida, el que ara escric calladament:
“Si la finestra mostra el paradís, no s’ha de tindre por. Perquè del paradís a l’infern, com deia un altre poeta antic, no s’hi va mai.

 

 

Josep Piera