Compartim aquest poema que ha escrit avui, el saforíssim José Figueres, dedicat al mestre Josep Piera, el dia mundial de la poesia.
El poeta
Enmig d’una vall on sobreviuen tots
els colors del verd, avantpassats
de la muntanya,
viu;
allà on l’aigua és juganera
i encara balla la canya,
el poeta.
La casa sembla un sol, groga,
com el llaç que simbolitza la
llibertat.
A l’entrada un gall en una gallera
cada matí diu la matinada; hui Dalí
lladra ben fort perquè algú s’apropa:
soc jo,
un poc neguitós tocant la campaneta.
Entre per darrere, pel cingle Verd,
on un mural gegant de quan la mestra
li plantava cara al feixisme m’abraça:
i torne al pati d’escola,
a la cançó de Zoo,
a la infantesa.
Ara,
puge per l’estreta escala de caragol
fins a l’estudi, ho faig en silenci,
per a escoltar tots els versos d’aquesta
casa.
Dalt trobe el caliu de la paraula,
l’home fet basa, i jo soc un pardalet
que ve a beure d’aquest ullal replet
de saviesa, un més de tants ocells
que s’alimenten de tinta, un viatger
viatjant prop de casa,
on viu el poeta
J P
o i
s e
e r
p a.
-per José Figueres-
