christelle_enguix_cFa uns dies vaig tornar de la Romania. Tres poetes més (Miquel Desclot, Maria Antònia Massanet i Marc Romera) i jo hi havíem estat convidats a recitar a dues ciutats transilvanes (Cluj-Napoca i Sibiu) i a Bucarest, juntament amb quatre poetes d’allà.

Any rere any, els promotors de ‘Veus Paralel·les’, Albert Mestres i Sofia Fonseca, miren d’aproximar la poesia catalana a la d’una altra cultura, i fan possible les complicitats literàries i personals entre poetes de procedències i tradicions diverses.

La primera part de la tournée va començar a primeries de l’estiu. Un grup format per quatre poetes romanesos i quatre d’expressió catalana, acompanyats per l’actriu Mireia Chalamanch  ―qui ens interpretava magníficament als uns i als altres― vam recitar per les places, els jardins, els claustres i els teatres de Tarragona, València, Mallorca i Barcelona.

Això d’anar dient  versos per les viles i ciutats no és qualsevol cosa… Els poetes i els qui van venir a escoltar-nos vam recuperar l’espai de l’oralitat, de la paraula viva. A boqueta nit, amb una posada en escena minimalista, una il·luminació tènue i sense equip de so ―les nostres veus nues― els poetes retornàvem a la nostra condició primigènia d’aedes.

I dos mesos després hem repetit l’experiència, però a la inversa, a les terres dels poetes Ion Cristofor, Letiţia Ilea, Oana Cătălina Ninu i Aurel Pantea.

L’entesa ―la lingüística, la poètica i la vivencial― ha resultat extremadament senzilla. El poble romanés és un dels més políglotes d’Europa i, a més a més, els seus mots i els nostres tenen força afinitats. El fet de compartir escenaris (i taules, carrers, trens i avions…) ha servit per crear lligams personals i també per apropar un poc més ambdues literatures.

Era la primera vegada que recitava lluny de casa, en una terra estranya, per a un públic d’un altre país i d’una altra llengua. I tanmateix, a cadascun dels recitals hi vaig constatar que la poesia, com la música i com tantes altres coses, no en sap, de fronteres. Arriba als qui li obrin la porta.