Per Maria Josep Escrivà
Ens hi va convocar l’Anna Brines, una simatera (de Simat, la Safor-Valldigna) traslladada a la comarca catalana d’Osona per motius de feina. Però l’Anna no està sola. L’hi acompanyen una bona colla de valencians i valencianes, nodrida, i sobretot molt activa, entestats a fer circular en el sentit sud-nord —i viceversa, que tot depèn des d’on mirem— la riquesa cultural, literària, que compartim, des de la Safor com a punt neuràlgic que l’Anna, i Vanessa Català, i l’Empar Cogollos, i Ferran Pastor, i el Sergi… coneixen bé i voldrien que allà dalt es coneguera igualment.
Afortunadament per als seus propòsits, s’hi varen topar amb la Carme Trabal Benítez, directora de Biblioteques de Torelló i dona tan discreta —més pel que intuïsc que pel que en sé— com eficient i rigorosa en la seua feina. Sota l’empara de Carme, les torellonenques d’adopció varen posar en marxa un projecte anomenat Llibres viatgers, gràcies al qual es varen posar en contacte amb Saforíssims Societat Literària.
I després d’algunes trobades i d’ampliar coneixences personals, aquesta tardor se’ns va comunicar la intenció de celebrar, a Torelló, la I Festa Estellés, i se’ns va posar en safata l’oportunitat de conèixer in situ el poble i la seua biblioteca activa tan interessada en les publicacions de les escriptores i els escriptors saforencs… i valencians. «Molta força als Països Valencians!» ens han desitjat des de més al nord els nostres companys de lletres. I molt ben vinguda ha sigut aquesta injecció de moral, «dit siga castament i amb perdó de la taula», així com ho fa al seu «Cant de Vicent» el gran poeta de Burjassot que ens va congregar dissabte 25 d’octubre en aquell municipi de la Plana de Vic.
L’acte es va iniciar amb les intervencions, des del públic, de tres participants oliveres (d’Oliva, la Safor): Irene, Maria i Pilar. Immediatament després, el també oliver Ferran Pastor ens va oferir una performance que no necessita ser explicada amb paraules, si donem crèdit a l’expressivitat de la foto. Mentrestant, també des del públic, Empar Cogollos anava remarcant les accions del company a base de versos: «Res no m’agrada tant / com enramar-me d’oli cru / el pimentó torrat, tallat en tires […].»
A continuació anaren recitant diversos poemes de Vicent Andrés Estellés: Víctor Mansanet, Carme Codina, Sílvia Caballeria, Pol Blancafort. I en un segon bloc de participacions, un grup nodrit de rapsodes de la comarca ens acostaren així mateix textos d’autores i autors de referència ben propera, com ara —i que se’m disculpe la tria parcial— del torellonenc Segimon Serrallonga (1930-2002); de la veterana i admirada poeta, també de Torelló, Maria Font; de la més jove de Vic Anna Miralpeix; de l’apreciada Josefa Contijoch (Manlleu, 1940);
o de Jordi Dorca, un altre poeta de Torelló (quin poble fructífer en poetes; podria agermanar-se amb Oliva!) que va recitar una tanka amb la qual, a banda de tocar fibra a la gent saforenca, va donar pas a la presentació, per part de Josep Lluís Roig i de Maria Josep Escrivà, de L’inventari clement de Gandia.
Bleixa Gandia
Jordi Dorca
L’inventari clement de Gandia, aquell llibre emparentat amb l’altre inventari clement que es va publicar l’any 1971, com a guanyador —o això crèiem— del premi Ausiàs March de l’any 1966. Però… Però no: el que Vicent Andrés Estellés hi presentà en realitat, i amb el qual guanyà aquella convocatòria és aquest que ha publicat recentment Edicions 96 —que duu la distinció afegida «de Gandia», per no confondre els lectors— i sobre el qual, si voleu, podreu conèixer més detalls, i exposats de manera més ordenada que tot això, des d’aquest enllaç on s’expliquen «Les peripècies de l’inventari perdut, i retrobat, d’Estellés».
Christelle Enguix és del mateix poble que Ausiàs March —Beniarjó—, però fa uns anys que s’ha traslladat a viure al Maresme. Ens consta que la saforíssima va captivar l’auditori amb la seua manera de recitar dos poemes del Llibre d’exilis. Però és que Estellés ens ho posa ben fàcil!: «…És el desig de l’arbre, / i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l’argila. / De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria. / I una pàgtria lliure, i lluminosa, i alta.»
I, quasi per acabar, Biel Barnils, que només coneixíem en la vida virtual del seu blog Tinta xinesa, ens va demostrar —per si no ho teníem clar encara— quin rendiment es pot traure, des de l’oralitat, a la poesia d’un dels poetes més grans, en llengua catalana, del segle XX. Quina llàstima, no poder escoltar el tastet de l’Hotel París, de Vicent Andrés Estellés, que hi va fer en Biel!
La cantant osonenca Clara Marsó, i un documental en versió reduïda que ens va preparar el periodista i escriptor de Simat, Víctor Mansanet, emès per Canal 9 (quan Canal 9, la televisió pública valenciana, encara existia!) l’any 2012 (Estellés, poeta de meravelles) clogueren la part literària d’aquesta I Festa Estellés de Torelló.
Però, fidels a l’esperit de la Festa Estellés, promoguda per l’escriptor Josep Lozano (així va començar, l’any 2010), el colofó gastronòmic fou el que va sentenciar de manera feliç aquesta trobada. Nosaltres, els valencians (i valencianes) hem arribat a somniar, des d’aleshores, si no aconseguirà Estellés i els seus versos aquella cohesió territorial i cultural que altres mampreses més solemnes no han aconseguit…, encara. Ai, el cap, sempre amb les seues càbales…: «Deixa-ho anar. No et poses solemne. Deixa l’èmfasi. / L’èmfasi ens ha perdut freqüentment els indígines.»
Va ser un plaer tot plegat.
Gràcies per la crònica.
Aviam quan repetim.
Moltes gràcies, diu! Va ser un goig conèixer-vos i compartir passions poètiques amb vosaltres. I seria magnífic que repetírem, però en aquest cas us tocaria fer-nos una visita a la Safor. A veure quan!