Font: Maria Tomàs Garcia (Levante-EMV)

Com va viatjar el mític gegant Finn MacCool a Escòcia sense banyarse els peus? Es diu que va disposar de 40.000 columnes de pedra ben fortes i arrepretades. Ben antigues. Com viatja la poesia de fonètica mediterrània? Sempre per l’aire del cant , les venes del cor, les veus dels núvols acompanyada de la música com les ones a la mar. Doncs, Crida és la primera cançó del llibre-disc de Xavier Ribalta Secanell, el trobador de Tàrrega que canta i encanta i no s’encanta amb els poemes de Josep Piera. Música de Ramon Andreu.

Cants i encants es diu un treball que està sent un èxit musicat. I cantat. El llibre de Piera el va editar Ensiola el 2004 i agafa ara el vol per tot arreu del Mediterrani i més enllà. Cants i encants, on la poesia, la música i la interpretació s’uneixen per crear una obra d’Art, així en maiúscules, com explica el mateix Ribalta, que canta i conta el temps de l’estima i la tranquilitat dedicat a Piera. Cinc anys per ara poder gaudir d’aquesta joia. «Poesia que sacseja i t’obre les portes de les emocions amb cançons d’avui i de sempre», explica amb la gravetat acaronadora de la seua veu amb eixa fonètica lleidatana encisadora.

Ribalta havia cantat a Joan Salvat-Papasseït, Salvador Espriu, Joan Margarit, Màrius Torres entre d’altres. «Un poeta et porta a un altre», diu. Fins que va arribar al versador de les muntanyes que mirava i anotava el Cingle Verd.

A Josep Piera, Carles Dénia li havia dedicat El paradís de les paraules, el llibre de poetes àrabs valencians traduïts pel poeta de la Drova. I Miguel Poveda li va fer un parell de cançons, destaca la peça Ara a un disc que es diu Desglaç. El que ara ha passat amb Xavier Ribalta són paraules majors. I no sols per la quantitat, que sempre ajuda, és clar. «Ens va sorprendre a tots dos que per Facebook més de 140.000 personas en cosa d’un mes van entrar a sentir la gravació de Crida, que és molt emotiva, i ha enganxat», relata Piera.

Són tretze cançons. Quasi com una crida, que diu la cançó, «companys de l’alegria, provocadors fulgents arcàngels del foscam que em visitàveu, torneu. Ací i amb mi torneu, torneu (?). Veniu entre la música o en qualque olor llunyà o dins del somni. Pel finestral obert darrere les cortines. Tor neu. Veniu. Ací us espere». Una cançó de les més emotives que s’acompanyen d’altres més festives, de les que fa gràcia sentir. Com Capvespre a Samos, del llibre sobre Grècia, o Perdudes paraules, amb un valor emotiu molt fort, escrit quan la mort de la mare del poeta.
Ribalta i Piera només s’havien trobat feia molts anys als Estats Units. Un cantava per allà. L’altre viatjaba amb més escriptors. I no s’havien tornat a trobar fins aquest projecte. Una vegada enfilat, el resultat es veu, es s’escolta i se sent.

(A la imatge, Paco Ortega, Xavier Ribalta i Ramon Andreu)