Per més que es vulguen autoatorgar la Terra, la Terra és de tots. Cada tros, cada arbre, cada herba silvestre. Ens la podrem prestar a nosaltres mateixos, ens pot ser molt útil i ben bé podria donar menjar per a tothom. Però els propietaris som tots els habitants del planeta. Per més que alguns creguen que en són els amos i per més que la indignitat dels apropiats actuals provoque la fam i la mort de tants milions de fills de la Terra.
No aconseguirem allò que desitgem la immensa majoria, que la Terra es reconega que és de tots i que tots hi hem de menjar, mentre els poderosos no siguen foragitats de les seues possessions fictícies. Caldrà que un dia ens alcem tots i caminem cap a la nostra Terra, sense fer cas dels falsos propietaris. Aleshores tot serà possible, per això, pensant en les terres retornades, em puc permetre avui escriure aquesta cançó en prosa.
Imatge: valleta de Castellonet de la Conquesta (la Safor), amb la vall de Marxuquera i el Mondúver, al fons (Paco Sastre).
