Ressenya d’IBORRA, Joan. Crònica de la vall i el mercat. Ed. Afers. 

Les dones protesten cada vegada més i van guanyant terreny. Fan bé, perquè entre els homes, n’hi ha cada burro… Existeixen més lectores que lectors. I prompte hi haurà més dones millor preparades per a treballar i viure, que homes. Els homes miren els llibres de reüll, com si els hagueren de pegar un mos. I estan començant a ser l’antimodel de tot. En això que diuen turisme, els homes van fer l’empastre urbanístic que veiem arreu de la nostra terra. Supose que les dones declararan una moratòria de la construcció com un cabàs i intentaran arreglar l’empastre. Potser els homes aleshores arriben a entendre que el turisme no és assaltar la gent.

Una altra cosa que els homes han descartat en bona mesura és la cuina pròpia, que constitueix una de les més variades i suculentes del Mediterrani. Com a bons provincials i provincians que són, solen comprar els excedents de les matèries primeres i, a més de posar-se les medalles, apliquen un sentit extravagant al costum de guisar.

Per fortuna, Joan Iborra s’ha ocupat de donar valor a la nostra cuina en les últimes dècades. Però no ha perdut el temps discutint tonteries tan immenses com els ingredients fetens de la paella. S’ha dedicat a estudiar la cuina del seu rogle físic immediat, la Valldigna-Xeresa-Xeraco.

Iborra ha escrit ni més ni menys cinc llibres sobre la nostra cuina i n’acaba de publicar un sisè: Crònica de la vall i el mercat (edita A.C. La Goleta i Editorial Afers). Aquest llibre consta fonamentalment d’un breu estudi de la cuina que gira al voltant del monestir de la Valldigna i setenta-set receptes culinàries, recollida de la història de classes d’aquest territori. Hi trobareu un bon apartat de coques (Iborra sempre incideix en aquest tema), sense oblidar-se dels arrossos, així com dels plats salats, de peix, de carn (amb un espectacular cap de bou), més la sucreria per finalitzar.

Ni de bon tros pretenc fer passar per una ressenya aquestes notes. Sinó que la meua intenció consisteix a fer arribar al lector (no caldà la lectora) fins ací per a comprendre que la independència de les dones no impedeix la dels homes. Per tant, si el llibre atrau lectores, també pot atraure lectors. I no tan sols lectors, sinó cuiners casolans (comprar, guisar i rentar plats, que tot entra en el mateix paquet), amb una mà aguantant la Crònica de Joan Iborra, que resulta una guia ben pràctica. Que no només de la paella del diumenge hauria de viure o malviure el prestigi dels homes.

Levante-EMV