És com si dedicàrem més diners a comprar-nos modelets que a comprar menjar. Les administracions —totes— tenen l’hàbit de pressupostar misèries per a cultura i sacs de bitllets per a continuar matant amb quitrà i formigó el nostre territori, tan dins de la nostra vida. I això m’indigna. I em demane com les administracions, els seus responsables, no se n’adonen i canvien de rumb dràsticament.
M’és igual la crisi com el saqueig dels últims temps. Si els polítics i els funcionaris cobren cada mes un jornal considerable, per què la cultura no rep el pressupost que li correspon? Un pressupost raonable, però digne. Fixeu en el pressupost general un percentatge per a la cultura. Suficient. Amb convicció plena. I a l’hora de distribuir càrrecs, penseu que la cultura dels valencians és la valenciana, i hi ha moltes persones preparades per a una tasca així.
