DE PRESSA, DE PRESSA!
Sempre tinc la intenció d’escriure l’article més breu de qualsevol publicació. Perquè sé per mi mateix que més enllà d’un titular resulta difícil la lectura. Però els humans ens hem accelerat tant el món que la dificultat rau en no dir ni que siga una ratlla de tants temes diaris.
COMBATliterari, reprenent la tradició de l’articulisme fet per escriptors i volent crear alternatives als discursos habituals, intentarà la crítica sense cap mena de frontera. Silenciats i marginats, els escriptors valencians, per pura supervivència, han de marcar un rumb clar en la seua literatura personal, així com en aquesta pròpia d’un gremi que pot ser molt influent en la societat.
UNS MITJANS DE COMUNICACIÓ PÚBLICS. ÀPunt
Per fi, els valencians hem recuperat uns mitjans de comunicació propis. No podem més que donar l’enhorabona a tots els que ho han fet possible. Avui és qüestió de participar de l’alegria de disposar de nou d’uns mitjans que són nostres, de tots. Ja hi haurà temps per a la crítica, les propostes, la vigilància dels detalls i dels no detalls. Avui, però, és dia de celebració festiva. I moltes gràcies als qui hi han esmerçat un fum de temps per refer allò que altres es dedicaren a dinamitar.
NO A LES GUERRES, NI ALS MILITARS, NI A LES ARMES (però no per a fer vots)
Hi ha un llenguatge de mitja vela, amb tecnicismes, modes i aparences de seriositat, que està consolidat allà on l’humor i l’esperit dionisíac hauria d’anar fent forat a la crostra conservadora-reaccionària que domina el món. El pa nostre de cada dia ens espanta, tot i que sabem que el coneixement com a totalitat és inasolible i no hi cap instància superior a les nostres decisions.
Si d’altra banda, tinguérem la serenitat d’explicar i exigir sense dilacions i sense retoricismes unes quantes premisses que es basen en el més estricte trellat, la minoria ínfima mundial recularia davant la immensa majoria. “No a les guerres, ni als militars, ni a les armes” hauria de ser un clam arreu del planeta i una ordre per als implicats… Potser en aquest moment històric, encara que esperem que el temps siga ondulant, estem volant en una ona gegantina.
LA INDEPENDÈNCIA CATALANA
Com a escriptor valencià en català, tinc un gran interès per la independència de Catalunya i la seua evolució o procés fins a culminar-la. Si van aconseguir cosir provisionalment els països castellans amb la resta dels països de la Península Ibèrica, ¿com havia de ser més difícil recuperar la sintonia dels Països Catalans? Tot és qüestió de temps i d’un cert optimisme històric. I sobretot de fer una àmplia pedagogia, on el ciutadà puga avaluar i triar entre les diverses opcions territorials.
