Des de Saforíssims volem informar-vos que ahir va faltar Josep Bonet, el nostre poeta més secret. Nascut a Almoines el 1951, fou premi Ateneu Marítim de València el 1971; tres anys més tard Amadeu Fabregat l’antologaria a Carn fresca, junt amb els seus amics Joan Navarro i Salvador Jàfer, i amb altres poetes com el també saforenc Josep Piera. Amb aquest seria membre del consell de redacció de l’enyorada revista Cairell. Bonet participà en altres projectes setantins: s’inclouen poemes seus a les antologies Gespa-Price (1975), Price-Congrés (1977) i Les darreres tendències de la poesia catalana 1968-1979 (1979). Bonet fou un dels més lúcids d’aquells joves poetes dels 70, com han declarat els seus coetanis; per exemple Vicent Franch ja a Carn fresca o Joan Navarro el 2014 el dia de la celebració dels 40 anys dels primers premis Octubre a Ca Revolta de València.
Molt prompte, però, esdevingué com diria Jàfer un “Cavaller del silenci”; no va voler publicar, malgrat anunciar-ho, en l’editorial capdavantera de l’editorial Llibres del Mall. I només gràcies a la insistència de Vicent Berenguer publicà el 1987 el seu únic i magnífic llibre, Getsemaní (el 1987), que havia aparegut parcialment el 1977 a la revista Reduccions i sencer el 1979 a la revista L’Espill. Ens consta que s’autopublicà un llibre de Nadales que deixà el propi poeta a la Biblioteca Valenciana, a Sant Miquel dels Reis. Poemes seus solts han aparegut a les antologies Antologia d’escriptors de la Safor, Homenatge a Marc Granell i a Campanes fi de segle, aquest darrer editat per Alfons el Vell. Els seus darrers textos editats els podeu trobar al segon volum de Gandia. Capital literària. Antologia de textos actuals de la Safor-Valldigna. Allí anunciava “provatures poètiques amb un estil diferent”. Esperem que la seua bella, autoexigent i breu obra -també la inèdita- es recupere per als lectors i lectores actuals i futurs. Transcrivim, com a homenatge i record, el seu poema en prosa “Cohèlet” aparegut a Price-Congrés:
“Pluja i gerdons, flaire dels pits! -sé que aquesta primera presó té els ulls dels murs, aquests ulls eixuts; tombo la cantonada i el forat roent del sol, fit a fit; presó; cambrer brutal; els jacints els trepitgen els cavalls; ulls clucs, dolços esclats dels mons, la mort et llança maons al rostre, etc. El samurai toca l’agulla i mor, amb els teus llavis em sulles la galta; i així per sempre, els exercicis dactilogràfics.”