Vicent Olaso.
El proper dimecres 7 de novembre, Vicent Olaso presenta, a la Societat Coral el Micalet (carrer Guillem de Castro, 73), el seu llibre, El soroll de la pedra, XXXI Premi de Poesia Senyoriu d’Ausiàs March.
L’introduiran el poeta Josep Lluís Roig i Irene Verdú.
Tot seguit, reproduïm un comentari sobre l’autor a l’últim número de Caràcters:
[…]
Vicent Olaso va accedir a la publicació als 47 anys, i és aquest, quatre anys després, el seu segon llibre. La indicació no és gratuïta perquè en aquest El soroll de la pedra (3i4, 2012) ens trobem un autor que repassa les diferents etapes de la vida (infantesa, adolescència, joventut,…) fins al present de maduresa i acceptació entre serena i feliç de les actuals circumstàncies personals.
El poemari és sobri. El mateix autor s’autodefineix com a home de paraules justes. I, dins d’aquesta sobrietat, el simbolisme es mescla amb facilitat amb l’anecdotari concret, en una de les millors virtuts del llibre. Així, la foscor (del franquisme) s’alia amb les bombetes de potència escassa i les pors infantils per a retratar-nos una infantesa no estimada; una adolescència reprimida pel règim polític i religiós que s’hi fa present sense ésser anomenat (un altre dels mèrits); una joventut, i les ganes de provar-ho tot, els amics desapareguts en aquest intent de forçar tots els límits, els amors (amb llurs desamors); i finalment el temps present, on hi ha la figura de la dona i, per sobre de tot, la filla, en un procés que va des d’un jo clarament referenciat, fins a un tu que defineix l’actitud del poeta, en un procés d’acceptació i de sorpresa per haver sobreviscut.[…]
(Maria Josep Escrivà i Josep Lluís Roig)
