«El llibre del doctor Francesc Devesa és d’un interés innegable per a qualsevol lector, perquè hi podrà trobar reflectit el tarannà social del segle XVI»
Francesc Devesa i Jordà. Malalties i remeis: la salut en la correspondència de Francesc de Borja. Publicacions de la Universitat de València. València, 2018.
Levante-EMV Safor (28-10-2018).
Pasqual Molina
Dijous passat, a la Casa de la Marquesa, el doctor Francesc Devesa i Jordà, d’Oliva, va presentar el seu darrer llibre Malalties i remeis: la salut en la correspondència de Francesc de Borja. Devesa estava acompanyat per dues autoritats en l’estudi i la recerca de l’àmplia historia personal i pública del patró de Gandia i de la historiografia del segle XVI: el professor José L. Fresquet Febrer, professor titular d‘Història de la Ciència i Documentació de la de la Universitat de València i Josep Piera, el multiguardonat poeta benioper, fill predilecte de Gandia, autor d’entre altres publicacions sobre el personatge, del llibre Francesc de Borja. El duc sant, amb el qual va guanyar el XXXI Premi de Narrativa Joan Martorell de Gandia l’any 2009.
Pasqual Molina, en representació del CEIC Alfons el Vell, l’entitat coorganitzadora de l’acte, donà la benvinguda als assistents i moderà, al final de la sessió, les qüestions que s’hi plantejaren. Vicent Carmona, cap del servei de Ginecologia de l’Hospital de Gandia i president d’AISSA, l’Associació per a la Investigació Sanitaria en la Comarca de la Safor, l’entitat que ha col·laborat amb la Universitat de Valencia en la publicació del llibre, presentà els presentadors del llibre i, finalment, l’autor explicà amb tots els ets i uts la seua obra des de la concepció, progrés i publicació.
En el seu torn de paraula, el professor Fresquet, l’autor també del pròleg del llibre, digué que, en un treball de recerca admirable, Devesa “s’havia dedicat a bussejar en els Monumenta Borgia (col·lecció de set volums gruixuts, que recullen tota la documentació recollida fins el moment sobre Francesc de Borja) i a extraure’n tota la documentació per a obtenir dades sobre qualsevol aspecte de la salut del mateix Borja, dels corresponsals, així com de terceres persones o de la població general, i que en els prop de tres mil documents analitzats (2.769), l’autor havia estudiat els esdeveniments històrics, socials i culturals del corresponent període històric i que havia tingut que familiaritzar-se amb les idees i les practiques mèdiques de l’època”.
Fresquet explicà el contingut dels dos primers capítols dels tres en què que el llibre estava estructurat, en què es reflectien les noticies ocorregudes durant la vida del duc sant relacionades amb la salut. Unes, la major part, són de caràcter clínic o descriptiu: malalties en general, les “de tota la vida” (febres continues o cícliques, malalties respiratòries, digestives neurològiques i psiquiàtriques) i es reflecteixen les noves malalties com la sífilis, anomenada aleshores “mal francès”. Altres escrits parlen de patiments específics de caràcter dolorós o inflamatori (reuma, ciàtica, gota i d’altres), problemes diversos de l’orina, dels ulls, boca, oïda i provocats per algun traumatisme accidental, i ha trobat en la seua recerca referències a agressions a la salut (violència, assalts, guerres, naufragis militars, ferides per arma blanca i per armes de foc…) i una referencia molt clara a les epidèmies que van delmar la població europea. Una part important de la recerca s’ocupa de l’aspecte terapèutic emprat a l’època. De les propietat de les especies conegudes, diguem-ne clàssiques (l’alfàbega, la sàlvia, la flor del taronger) i de les novetats botàniques es del moment com el guaiac i la jalapa provinents de les Noves Índies; també de les propietats medicinals d’alguns aliments, de la balneoteràpia, de les sagnies i porgues. Hi ha referències d’hospitals per a pobres i malalts, també figuren noms de cirurgians, barbers i apotecaris, els quals, en general són tractats amb respecte i acatament de les seues ordres. Finalment s’aprecia l’actitud preventiva i conservadora dels dirigents de la Companya de Jesus cap a la salut dels seus membres: la alimentació dels col·legials, la salubritat dels edificis, l’atenció medica, les directrius de la cúpula jesuítica perquè els sacerdots eviten l’exposició excessiva a les pestes i a disminuir el perills dels viatges.
Josep Piera dedica les seues paraules al tercer capítol, el qual tracta, específicament, la salut de Francesc de Borja i, com que en el treball de Devesa es conjuguen totes les característiques que Fresquet havia expressat abans, va encoratjar les institucions culturals perquè es poguera fer una publicació d’eixe capítol i fer-lo públic i accessible als gandians.
El doctor Devesa contà que va ser, precisament, Piera qui el va acomboiar a donar una ullada a la salut del sant duc perquè hi havia la idea de que havia estat malaltissa, sobretot, en la darrera part de la seua vida i que el seu treball conclou amb la idea que “Les dades extretes dels Monumenta Borgia no donen suport a l’estereotip hagiogràfic d’un Francesc de Borja malaltís. Les seues cartes mostren un perfil similar al dels altres corresponsals respecte a l’interès per la salut pròpia o aliena. El creuament cronològic entre el Diari espiritual i la correspondència demostra que, en diverses ocasions, la situació de malaltia no impedeix la tasca quotidiana. Borja integra la malaltia en el seu particular acostament a Déu per la via del dolor (el seu “amic”), però la responsabilitat l’obliga a continuar el treball que, junt a la contemplació, forma part de l’espiritualitat pròpia”.
Els puc assegurar que el llibre és d’un interès innegable per a qualsevol tipus de lector, perquè més enllà de les inevitables referències hagiogràfiques sobre Francesc de Borja, hi podrà trobar, siga llec o savi de les referències medicosanitàries, reflectit el tarannà social, global del segle XVI.
En acabar la presentació, en la vorera de la Casa de la Marquesa, el professor Santiago La Parra, un dels més reconeguts estudiosos del sant duc, em recordava: “Francesc de Borja fou un personatge importantíssim en el món que li toca viure, un home d’un grandíssim nivell intel·lectual, i es penedia, una vegada més, què hui encara continua sent un gran desconegut pels seus conciutadans.
La lectura d’este magnífic llibre de Francesc Devesa podria contribuir què deixara de ser-ho.
