Arqueologia.

Carles Miret Estruch. ARQUEÒLEG. Autor del llibre «La investigació de la prehistòria a la Safor-Valldigna»

El gandià Carles Miret Estruch, arqueòleg i llicenciat en Història per la Universitat de València, presenta la setmana que ve el seu últim llibre, que s’endisa en la investigació de la prehistòria a diversos jaciments de la comarca de la Safor, alguns d’ells tan importants com la cova del Parpalló, el Castellar d’Oliva o la cova del Bolomor de Tavernes de la Valldigna. L’autor en fa un resum en aquest article i parla de l’evolució dels mètodes d’investigació que s’han seguit des que l’ésser humà va mirar amb ulls curiosos els llocs on havien viscut els seus avantpassats.

  • La Safor és un dels millors observatoris, a escala comarcal, per avaluar el progrés de la ciència arqueològica i la recerca

El CEIC Alfons el Vell acaba de publicar un estudi sobre les principals investigacions arqueològiques de la prehistòria dutes a terme a la comarca de la Safor-Valldigna, un espai geogràfic privilegiat des de molts punts de vista. El llibre inclou un pròleg del catedràtic de prehistòria i Director del Centre Internacional de Gandia-UV, Joan Emili Aura.

Excavacions al Castellar d’Oliva per part de l’Institut d’Estudis Catalans l’any 1924-25. J. COROMINAS)

Més enllà de certes mirades honestes però romàntiques i, per tant, subjectives, hi ha una tríada de factors clau que ha condicionat profundament la personalitat d’aquesta comarca natural del litoral mediterrani ibèric: la presència de muntanya litoral de mitjana altitud, l’enllaç amb els grans corredors històrics de circulació, especialment el de la costa, i un microclima particular que ofereix uns índexs de pluviositat lleugerament més elevats que els territoris del seu voltant. Tot plegat fa que el poblament, des de la més remota prehistòria, haja estat molt abundant i divers. Bona prova d’això és el primer establiment humà a la cova del Bolomor de Tavernes de la Valldigna o altres tan emblemàtics com la del Parpalló de Gandia o la de les Malladetes de Barx.

Dalt, Vilanova i Piera, Eduard Boscà i Henri Breuil. Sota, Isidre Ballester, Leandro Calvo i Lluís Pericot

L’objectiu principal d’aquest treball és donar compte de l’evolució del marc teòric i dels resultats més rellevants des dels orígens de la recerca arqueològica fins a l’actualitat. Es tracta doncs d’una síntesi que vol donar a conèixer, més enllà de publicacions molt especialitzades, la rellevància i transcendència de les excavacions i recerques arqueològiques dutes a terme a la nostra comarca. Precisament la Safor-Valldigna és un dels millors observatoris, a escala comarcal, per avaluar el progrés de la ciència arqueològica, de les revolucions historiogràfiques i dels canvis en els enfocaments dels projectes de recerca. Així, el cronista d’origen alemany Pere Antoni Beuter ja ens parlà al segle XVI d’espolis a la necròpolis olivera del Castellar i al castell de Bairén. Això no tenia res a veure amb excavacions arqueològiques però ens revela un coneixement profund dels mudèjars que buscaven metalls preciosos. Com se sap, la percaça de tresors ha estat una constant en els nostres pobles i serres.

Excavació del talús de la cova del Parpalló l’estiu del 1931. Arxiu SIP

No serà fins al segle XIX, de mà del geòleg i paleontòleg Joan Vilanova i Piera, quan comencen a realitzar-se veritables estudis científics sobre jaciments arqueològics i quan es descobreix la cova del Parpalló, entre d’altres. En aquest moment el més important era contextualitzar les troballes en relació al relat bíblic de la creació, pel que en els treballs publicats no ens han d’estranyar al·lusions al diluvi universal. També en aquesta línia de pensament, anomenada concordisme, apareixen altres aficionats de l’estament eclesiàstic que fan les seues beceroles en l’arqueologia saforenca. És el cas, per exemple, del jesuïta Marià Juan, que excava al poblat del Molló Terrer (el Real de Gandia) o a la cova Negra (Gandia) i del conegut escolapi Leandro Calvo, un personatge ben il·lustratiu de les maneres de fer arqueologia a cavall entre els segles XIX i XX i que ha sigut objecte darrerament d’un interès creixent i merescut. Nogensmenys, Calvo fou professor de batxillerat d’Isidre Ballester Tormo, futur primer director del Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València, i exhaustiu informador d’investigadors de talla europea com el prevere Henri Breuil, figura cabdal de l’arqueologia prehistòrica de la primera meitat del segle XX. Justament a aquest últim devem la represa de l’interès per Parpalló que finalment seria excavada minuciosament pel gironí Lluís Pericot sota l’auspici del SIP entre 1929 i 1931, una de les investigacions europees més significatives i que encara hui marca un abans i un després en la concepció de les societats caçadores i recol·lectores del paleolític superior mediterrani. La seua llarga seqüència cronològica (entre 23.000 i 10.000 anys abans del present) i la troballa de més de 5.000 plaquetes pintades i gravades amb signes i animals no té cap tipus de parangó a nivell mundial.

La revolució de la tècnica

Recés en les excavacions de la cova del Parpalló. Pericot assegut a la tauleta. Estiu de 1931. Arxiu SIP

L’excavació de Parpalló i la consolidació del Servei d’Investigació Prehistòrica com a institució rectora de la recerca condicionarà els anys següents, amb un rosari de treballs en altres coves de la rodalia (la del Racó Tancat, la de l’Aigua, etc.). Malgrat això, el daltabaix de la Guerra d’Espanya (1936-39) suposà un canvi pregon en les tendències vigents i la pràctica d’una arqueologia historicista en mans sovint d’aficionats i comissaris locals sense formació acadèmica. Això es fa notar a la Safor-Valldigna en la febril i desigual activitat arqueològica de Vicente Gurrea o d’Antoni Sancho, represa posteriorment per un altre arqueòleg professional, José Aparicio, però sense cap mena de renovació metodològica, com pot comprovar-se en jaciments excavats durant molts anys, com la cova Foradada o la necròpolis mesolítica del Collao, ambdós a Oliva.

Pericot i equip mixt d’estudiants a la cova de les Meravelles, el 1932. Arxiu SIP

L’autèntica revolució de les tècniques es produeix amb l’arribada del pensament estructuralista per via universitària, sobretot amb tesis doctorals com les de Josep Maria Fullola o Iain Davidson, a partir de la revisió del registre arqueològic de Parpalló. L’estudi sistemàtic de les plaquetes pintades i gravades d’aquesta cova del Mondúver per part de Valentín Villaverde també ha suposat un rellançament d’altres recerques universitàries que auguren un futur prometedor per al coneixement de la prehistòria de la Safor-Valldigna. Per altra banda, la cova del Bolomor ens ofereix un magnífic exemple de projecte en marxa finançat pel SIP que periòdicament dóna a conèixer els resultats i ens informa puntualment sobre l’ocupació humana més antiga del País Valencià, amb poblament neandertal antic (de 350.000 a 100.000 anys) i amb les primeres mostres de llars de foc a tota la península Ibèrica.

Revaloració dels jaciments

Restes de neandertals antics de la cova del Bolomor, fins a la campanya de 2003

Els últims anys també han viscut nàixer un tipus nou d’arqueologia, la d’urgència o de salvament (recerques prèvies a obres públiques amb afecció sobre el subsòl). A la Safor-Valldigna s’ha produït, gràcies a aquests treballs, troballes molt interessants, com el cas del Barranquet d’Oliva, Beniteixir a Piles o el gran complex arqueològic de Sanxo Llop (també anomenat la Vital o alqueria de Sant Andreu) a Gandia, totes elles des del neolític antic a l’edat del bronze (de 7.000 a 3.000 anys d’antiguitat).

Finalment, pel que fa a les perspectives, cal fer èmfasi en la necessitat de posada en valor d’alguns dels jaciments prehistòrics saforencs. En aquest apartat es poden citar principalment les coves del Bolomor i del Parpalló.

Centre d’Interpretació Mediambiental del Paratge Natural Parparlló-Borrell i museïtzació de la cova del Parpalló

Però sens dubte el més important per garantir la bona gestió i la divulgació del patrimoni prehistòric de la Safor-Valldigna és reforçar la xarxa de museus, finançar adequadament i salvar el sector d’una precarietat laboral difícil de comprendre si tenim en compte la rellevància i la tradició de les recerques a la nostra comarca

El llibre es presenta el dijous 26 d’abril a Gandia

Carles Miret Estruch. «La investigació de la prehistòria a la Safor-Valldigna». Pròleg de Joan Emili Aura Tortosa. Editorial: Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell. Any 2018.

La presentació tindrà lloc el dijous 26 d’abril a les 19.30 hores en la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, amb la presència de membres del CEIC Alfons el Vell i amb presentació del catedràtic de prehistòria i Director del Centre Internacional de Gandia-UV Joan Emili Aura.

(Imatge principal: Excavacions al Molló Terrer del Real de
Gandia, segons M. Juan (1907).